Tornar a l’origen

Destacat

Per ser original, a vegades, cal tornar a l’origen. Aquesta frase, se suposa, la va dir Antoni Gaudí. Ell en la seva peculiar manera de concebre l’arquitectura, va treure idees del que tenia més a prop, la natura. Però nosaltres, al pas que anem, no sé si podrem treure idees de la natura, perquè ben aviat no ens en quedarà.

El canvi climàtic és un fet contrastat per tots aquells qui mesuren paràmetres sobre el clima, i així ho afirmen. Les dades no menteixen. Malgrat que algunes persones, masses pel meu gust, neguen les evidències. Però no està tot perdut. Encara!! Cada cop hi ha més gent més convençuda de la destrucció del nostre hàbitat, i pensen com jo, que calen canvis d’actituds urgents.

Veiem com persones de totes les edats ajunten esforços per conscienciar i promoure canvis. Perquè som la gent, l’opinió pública, qui pot parar el fatal desenllaç. Els polítics necessiten una empenteta, han atendre els nostres desitjos de canvi, perquè els hi va la cadira. Les empreses, d’altra banda, també, cada cop estan més conscienciades de la necessitat de protegir el medi. Ho fan, gràcies a la pressió del consumidor.

Dins del meu àmbit de treball, com sabeu, l’Ordre i l’Organització, parlo sovint de canvi d’hàbits. La meva dèria és ensenyar a sortir de l’efecte del consumisme. Potser perquè el conec de molt a prop. Sé que té part de culpa en la precarietat laboral, contaminació, esclavatge, i un llarg etcètera. No us dic que no compreu, si no cal fer-ho amb seny. El consum és necessari, ens hem d’abastir de coses. A més, el món encara es mesura des de l’òptica de creixement econòmic, per tant, hem de comprar.

Però el consumisme, ens porta a l’acumulació de coses, i com tot el que acaba amb “isme”, no és gaire bo, és un recurs esgotador, tant de felicitat i de primeres matèries. Fa mal, a les persones i a les economies, com a mínim al 99% de la població. Per tant, ens cal, amb urgència reduir aquest “isme” i deixar-ho en un consum necessari, segons cada estil de vida.

Així que, EL PRIMER NIVELL de L’ORDRE és aprendre a DONAR VALOR a què tenim o necessitem. Tal com feien els nostres pares, i avis. Hem d’aprendre aDESACUMULARde treure llast, a tot allò que ens fa nosa, ens sobra, i fa que el nostre dia a dia, caigui en una dependència, poc saludable, de les nostres coses.

Les coses estan per servir-nos, per ajudar-nos, i no al contrari. Hem de saber quines coses ens representen. Quines coses necessitem, i quines ens perjudiquen o ens compliquen la vida. I, sobretot, fer-nos moltes preguntes, abans de comprar per impuls.

Aprendre a “DESACUMULAR” i no tenir remordiments, ni culpa de desfer-nos del que no ens representa, és ben senzill, i avui, us ho vull explicar.

Així que, si us ve de gust, podeu seguir aquests passos que ús seran de gran ajuda per començar a participar d’un canvi real, que a banda que ens aportarà beneficis personals també els farà a la casa de tots.

COM APRENDRE A “DESACUMULAR

EL primer de tot: ¿Quins Objectius he d’assolir?

1- Has de conèixer-te , i conèixer quin és el teu estil de vida. El de veritat, no el que voldries projectar.

2- Fer avaluació de tot allò que tens. Observar cada una de les teves pertinences. Has de saber el valor que es mereixen.

3- Escollir, triar, decidir, què vols que t’acompanyi a partir d’ara.

Oi, que sembla senzill? Sols et cal una mica d’Observació. Tant de tu mateix com del teu entorn, i saber com et relaciones amb què tens.

Així que fes repàs és el moment de DONAR VALOR a què tens. Si no passen amb nota amb els quatre paràmetres, que venen seguidament, les coses hauran d’anar directament al contenidor de donar o llençar.

PARAMETRES PER MEDIR EL VALOR

Valora’n l’ÚS: analitza que de debò et sigui útil a tu, a banda pel que estigui dissenyat o les meravelles que resolgui. Si no et fa la feina fàcil, a tu, no té valor.

Valora’n les EMOCIONS: pensa si t’aporta alegria, felicitat, tranquil·litat, malenconia, enyorança, tristor, dolor, separa en funció del que t’aporta.

Valora’n les EXPERIÈNCIES: els records, els moments viscuts, agradables o no, aleshores tria.

Valora’n el COST, si és quelcom car, si et costarà tornar-ho a trobar, o al contrari.

ATENCIÓ: Valor i Cost són dues coses diferents. Valor és la suma de tots els paràmetres esmentats.  Un cop tens el teu VALOR de les coses, et serà molt senzill desfer-t’en del que no estigui en l’apartat de VALOR per a tu. Aleshores,  sols et quedarà donar una altra sortida a la resta de coses que no tinguin Valor.

UNA DARRERA IDEA: És important, NO passis el problema d’acumulació a una altra persona. Que això ho fem molt!!! Si no t’ho fa saber que ho vol expressament, no el posis en el càrrec de consciencia d’haber d’agafar el que tu no vols. Cada u és propietari de les seves coses, són intransferibles perquè el que val per a tu no val per un altre. D’aquí que sempre recomano que, és molt més just, donar-ho a un lloc on ho puguin exposar i que siguin les mateixes persones que ho triïn lliurement.

EN RESUM: Els canvis, sempre vénen empesos des de baix, nosaltres podem fer canviar el món amb les nostres decisions. Cal ser-ne conscients, que podem. Abanderar crides, contra el canvi climàtic, ajudar a cuidar el medi amb campanyes de neteja, mirar que posem dintre el cistell, preguntar-nos d’on bé i com ha estat recol·lectat, o produït, tot això és un primer pas, molt important. Encoratjo a seguir. Però, també hem de ser conscients, que no és més net que més neteja, sinó que el que menys embruta.

Això traduït, a què us vull comunicar és, que potser no ens calen tantes coses per viure millor, o igual de bé. Que potser, ens cal no comprar tan impulsivament, i mirar més, el què, i el com comprem. Els nostres pares, avis, ho feien així, donaven valor, allò què tenien, perquè sabien que les coses tenien un cost, més enllà de l’econòmic. 

Tornem als orígens, siguem originals!!

Gràcies per llegir aquest petit racó, on poso tot el meu coneixement, il·lusió i ganes de tirar endavant un projeta que em fa sentir útil. Treballo a favor d’una causa que hi crec de totes, totes. Ajudar-vos a trobar l’equilibri entre el caos puntual, i l’ordre extrem.  Si us agrada’t no dubteu en compartir-ho, ajudeu-me a que més gent sàpigue d’aquest projecta. Ens veiem per las xarxes, per cert, també estic a Instagram, m’agradaria veure-us per allà.  Gràcies.

Canviar de casa o com fer la mudança

Destacat

A l’estiu hi ha qui aprofita les vacances per fer un canvi de domicili. Malgrat que a vegades no depengui de l’estació de l’any sinó de la conjuntura del moment. Sigui en l’època que sigui, preparar les coses per canviar de casa és una feinada de fer por.

L’escrit d’avui va d’això de canviar de casa. Una feina que bascula entre l’alegria d’encetar un nou espai, i l’angoixa d’haver de fer paquets de tot allò que disposem i hem anat acumulant amb els anys.

Com més gran és el nostre bagatge dins aquest món, més coses hem d’embolicar. No hi ha cap llei amagada sota aquesta predicció sinó que és una certesa sorgida de la societat de consum en què vivim.

Si tens a la vista un canvi de llar, pot ser que et vinguin bé els consells que et donaré:

En primer lloc: Potser ha arribat el moment de fer selecció, de triar el que, de debò, vols, necessites, i et representa. Amb el temps ens carreguem de coses que no tenen res a veure amb nosaltres ni amb la nostra manera de viure.

Canviar de casa va bé perquè és el moment de fer neteja a fons de tot allò que tenim. Triar. Valorar si val la pena transportar-ho. Res d’emportar-te coses malmeses. Ni aquelles que diem que un dia ho arreglarem, que no cola.

Comença pels llibres: Si sou lectors lletraferits, ja és un bon començament. Els llibres pesen, per tant, utilitza caixes petites. Sobretot escriu el contingut a fora la caixa.

Pots continuar: Per guarda les coses que utilitzes poc, així de mentre duri la mudança no les trobaràs a faltar. Les coses que tinguis als altells, en aquells calaixos que mai mires. Guarda les coses de cuina que no uses cada dia. També els elements del parament de taula, aquells que utilitzes un cop l’any i són summament delicats.

Els objectes fràgils: Els de poc ús, s’ha d’anar, molt, en compta, utilitza paper per embolcallar primer, plàstic de bombolles d’aire, vigila que no quedi comprimit l’objecta. Vigila de controlar el pes i la pressió que rebrà d’altres objectes si els emmagatzemes amb altres peces. Per exemple les copes de cristall, els plats de porcellana, jocs de cafè.

Els objectes de decoració: extremadament fràgils, has de seleccionar els més delicats, deixa cada peça en una única caixa i etiqueta-ho bé. Potser si tens possibilitat, en lloc del camió de transport, ho pots prendre tu mateixa.

Després guarda joguines: si és el cas que tinguis criatures. Desa pel mateix sistema, el més important, res malmès, tot especificat a la caixa contenidora, incloent-hi el nom de qui pertany la caixa.

Una observació important: Les coses que necessites els dies previs al trasllat mentre fas paquets, hauràs de fer una doble tria: Separa els imprescindibles per cada un dels qui sou de família. Per exemple, si sou quatre, doncs, deixareu quatre gots, quatre plats, una paella, els coberts justos, quatre cadires, a més de la roba i els elements d’higiene justos pels dies previs. La resta ja podeu guardar tot.

Pel que fa als mobles: Si ho desmunteu vosaltres, aneu amb cura amb els caragols. Els visos, poseu-los en una petita bosseta i ho precinteu sobre el moble. Mai enganxeu el precinte directe al moble, embolcalleu-lo amb tela protectora, bombolles o tela d’espuma fina.

No t’oblidis: Quan ho tinguis decidit, separat i guardat també ròtula les caixes amb el que conté. Si algunes coses van dins un moble, específic, que també t’emportaràs, millor esmentar-ho. Per exemple: vitrina del joc de café blau…

Millor escriure per tots els costats de la caixa, així quan en tens moltes juntes, sempre pots llegir el que conté sense moure-la massa. Primer escriu a quin espai o a quina persona representa. Després descriu el contingut, i per acabar si va en algún moble específic.

Un consell: De mentre duri aquest trànsit fins al dia de la marxa, busca un espai per anar deixant tot el que vas embolcallant. Una habitació, un racó, on no molesti en passar i pugueu continua mínimament amb la vida diària.

La roba: Pensa que també és un bon moment per deixar el que ja fa temps que no et poses, fes bosses per beneficència, dóna-ho a una ONG i aprofita perquè algú se’n pugui beneficiar.

Quan hagis fet repàs, un consell efectiu per transportar la roba és agafar-la directament amb els penjadors, entre 8 o 10 peces i posar-la en caixes exprés per roba. Són molt pràctiques perquè porten una barra incorporada i no cal plegar la roba. Us les recomano!!!

IMG_5342

Per acabar: No tanqueu les caixes fins que estiguis segurs que conté el que li toca, el pes és l’adequat per transport, i per la pressió que rebran les peces a dins de la capsa no les farà malbé.

Seguint aquests passos, no t’estalviaràs la feinada, però  aconseguiràs no trobar-te el dubta de saber com i per on començo a embolcallar. Un canvi de casa és la millor excusa per fer net, de tota l’acumulació d’anys. És sensa cap mena de dubta, un bon moment per deixar espai per noves i bones coses que segur que arribaran.

Si t’ha agradat i et sembla útil el que escric, els consells que dono, pots compartir-ho així m’ajudes al fet que més persones coneguin el que faig, sàpiguen que puc ajudar-los. Moltes gràcies. Entre el caos i l’ordre, extrem, viu l’equilibri.

Llibres, llibretes i documentació escolar

Destacat

ET PROPOSO GUARDAR ELS DOCUMENTS ESCOLARS I TREBALLS EN LA CAIXA ESCOLAR:
Han passat gairebé tres setmanes d’ençà que els nens i nenes van finalitzar l’escola i van aparèixer per casa amb les motxilles plenes de llibres, llibretes i treballs escolars. Aquell dia, pares i família, vàrem gaudir de les explicacions dels autors mostra’n les seves proeses. Vàrem llegir amb atenció les recomanacions de professors, i després de fullejar llibres i llibretes, en la majoria de casos, tot aquest material es va quedar aparcat, allà, en un racó de l’escriptori, esperant una ubicació definitiva.

A l’estiu, els dies passen de pressa. Fins que tota la família no fa vacances, el temps sembla que els  juga en contra.  Els nanos,  engrescats entre els casals, les colònies, o fent deures en els quaderns d’estiu. Els pares, fan gimcanes per conciliar horaris, entre corredisses, potser ja pensen en el curs vinent.  Tornaran a comprar llibres, llibretes, material escolar, potser ho deixaran escrit en el dietari, dins l’apartat de pendents, i de mentre, damunt l’escriptori, encara, romandran els llibres del curs passat.

Avui, vull donar-te unes idees, o pautes per donar rapida solució a la documentació de l’escola, i les extra escolars. El principi pot sembla feixuc, però un cop ho poses en funcionament, quan acabis cada temporada escolar, tindràs un sistema pel qual en un tres i no res podràs guardar tota la documentació important i els treballs dels nens i nenes. Ho tindràs ben guardat i podràs gaudir en un futur, tant tu, com els nanos, de la seva etapa escolar. Continua la lectura de “Llibres, llibretes i documentació escolar”

Viure a la fresca

Destacat

Consells econòmics per combatre la calor a casa

Juliol ens ha deixat als seus inicis una onada de calor d’allò més empipadora. L’estiu és això, pujades sobtades de les temperatures que ens fan suar de valent, o anar traient un pam i mig d’esma. Però sembla que l’escalfor global és quelcom imparable si els humans no prenem mesures urgents.

Un dels factors que contribueixen a l’escalfament global, entre molts altres, és l’ús generós d’aparells refrigeradors a les cases. Però sense ells, es fa complicat resitir la calor. Abans, i no vull posar-me transcendent, quan les nostres àvies eren les mestresses de la casa, en èpoques de calorades, elles, sàvies dones, tenien els seus recursos, casolans, i els aplicaven.

Ara, tinc la sensació que aguantem menys la calor. Potser les cases no estan prou aïllades, o perquè se’ns fa difícil amagar-nos de la solejada del dia, la majoria treballem fora de casa. Les ciutats, entre asfalt, i poca ombra, en dies de calor és territori  hostil. Els comerços, i locals refrigerats ens porten en segons a l’hivern siberià. Tot plegat, ens ha tornat més sensibles, ens fa febles i dependents de la refrigeració elèctrica.

Per això, avui, vull posar èmfasi en les mesures pràctiques de  les àvies  per ajudar-nos a baixar uns graus la temperatura de la casa, si més no, per treure aquella sensació tèrmica molesta. No és cap panacea radical. Ho sé! Però hi ha petites mesures, que podem anar introduint, i alternant  amb els aparells elèctrics per ajudar-nos a economitzar, i a reduir, les emissions de calor  que llencem a l’exterior.

CONSELLS PER MANTENIR LA CASA FRESCA:

Refrescaràs la casa si abaixes la persiana. La foscor, ajuda a baixar una mica la temperatura de la casa.

Els tendals oberts, així l’aire al voltant de la finestra és menys càlid.

Canviar els tèxtils de casa, per teles més lleugeres, llençols, vànoves, coixins, etc.

Treu les catifes gruixudes canvia-les per materials naturals.

Tria sempre color clars, per crear una harmonia cromàtica que predisposi a la tranquil·litat i la relaxació.

Tingués en compte la il·luminació, i quin tipus de bombetes fas servir.

Recorda que tot el que sigui elèctric desprèn escalfor, tingués en compte a quina hora del dia ho fas servir.

EN RESUM
Podem intentar apaivagar la calor, si tenim cura de la casa durant el dia. A la que el sol decau, obre, portes i finestres, deixa que corri l’aire. És l’hora de gaudir de terrasses, porxos, i balcons. De regar les plantes. De gaudir de l’exterior. Per això, en aquestes èpoques, per a mi, hi ha dues hores màgiques, una de bon matí, quan neix el dia, i l’altra els vespres, quan la feina acaba i puc estirar-me a la gandula mirant les estrelles. Si hagués tingut el llit de la portada a la vora del mar, haguera sigut la felicitat infinita. Però per manca d’això, faig passar-me la calor abaixant les persianes, deixant la casa a la penombra, i si puc, sortint només al matí, o al capvespre.

Gràcies per lleguir-me, gràcies per compartir-ho, per ajudar-me a difondre  i conscienciar dels beneficis físics, i emocionals, de l’ordre i l’organització a casa.

 

Què fa una O.P del Baix Penedès?

Destacat

Arran de les vostres preguntes quan us parlo que sóc organitzadora professional d’espais, m’he adonat que aquest treball en el camp de l’organització domèstica o comercial, és una feina bastant desconeguda arrossegant uns tòpics que en general, ronden bastant allunyats de la realitat.

Aquesta feina, que tant m’agrada, té un recorregut de més de trenta anys, a l’altra banda de l’atlàntic i els seus resultats en l’àmbit emocional, i els professionals que s’hi dediquen estan plenament homologats. Per això, m’agradaria trencar uns quants tòpics amb els quals em trobo habitualment quan explico que faig. Vull afavorí en la mesura que pugui, la tasca d’organitzadora professional, esclarir dubtes, que com veureu no és poca cosa.

EN PRIMER LLOC:

La tasca d’organitzadora és quelcom més que plegar roba o endreçar un armari. Això pot fer-ho tothom que tingui una mica de gust i cura de les seves coses. Per tant, la primera pregunta que suscita quan els dic el què faig és…
Continua la lectura de “Què fa una O.P del Baix Penedès?”

Compra inversa

Destacat

Des que escric aquestes pàgines t’he parlat de molts temes. Com endreçar la roba. Els estris de la cuina. Els elements de neteja bàsics. Com gestionar el teu temps. Però no ho he fet, d’un dels temes que considero importants, a l’hora de gestionar la logística alimentaria dels habitants de la casa. Resoldre: què fas avui per menjar? Sens dubte, una pregunta repetitiva, i que tant amoïna a més d’un/a. Resoldre de la millor manera els àpats familiars, és un mal de cap afegit, sobre tot, quan et passes la major part del temps fora de casa. Dedicar temps a preparar els menús i fer una compra a la inversa, és la millor manera de no malgastar ni esforços, ni diners, ni temps.

Continua la lectura de “Compra inversa”

El famós armari Càpsula, t’interessa!

Destacat

Estarieu disposats a passar tota una estació de l’any amb 33 peces de roba comptant, sabates i complements?

Si la resposta és afirmativa, aquest post et pot interessar. I, si no és així, també, perquè t’explico els beneficis que tindries vestint-te cada matí amb la rapidesa del llamp. L’objectiu de poder-te vestir amb correcció, i no repetir roba, almenys en una setmana, sembla impossible, però es pot aconseguir. Ja hi ha qui ho pràctica, i l’hi funciona. Et parlo de tenir un armari CÀPSULA. T’interessa?  vols saber què és?
Continua la lectura de “El famós armari Càpsula, t’interessa!”

Destacat

Desar els llibres

IMG_4702

Sembla que la primavera, temps de renaixement, de vida, està una mica capgirada. Fins i tot, ha trobat, la gosaria d’enfilar en el calendari, dues dates rellevants, pel nostre territori, la Pasqua amb els ous, les mones, les xocolates, la farigola i les processons, i Sant Jordi, la nostra diada, on el llibre, la rosa, el pa i els pastissos dedicats al patrò en són els protagonistes.

T’agrada llegir? Segur que vas a visitar la llibreria de capçalera més d’un cop l’any. Malgrat això, es fa impossible no complir amb la tradició de cada 23 d’abril. Com tothom,  també vols gaudir d’un dia on les lletres i les roses són les protagonistes. Per tant, tard o d’hora, durant el dia, aniràs a visitar les paradetes de llibres.  També vols viure l’alegria que brolla pels carrers. Aleshores, badant, segur que algun títol caurà de nou a les teves mans. Després a casa, t’arribarà el moment que hauràs d’endreçar els llibres, hauràs de trobar-los un lloc a les prestatgeries. Sap a on, i com, els desaràs?  …
Continua la lectura de “Desar els llibres”

Saps que guarda el teu armari?

Destacat

Parlem d’armaris! Has fet una mirada realista al teu armari abans de llençar-te a comprar roba de la nova temporada? Saps el què hi tens a dintre? T’has adonat quin % de roba utilitzes habitualment? I, què no? Has observat la roba que fa estada, sense que tingui l’oportunitat de ser lluïda?

Bé doncs, totes aquestes preguntes són les que vull contestar-te segons l’experiència en el camp de l’Ordre i l’Organització que disposo. Si et sembla bé, comencem…
Continua la lectura de “Saps que guarda el teu armari?”

La primavera, ja és aquí

Destacat

Temps de renovació, per  deixar que circuli l’aire

Passejant per les ciutats, pobles, racons i camins, tot fa olor de primavera, els ametllers florits són l’anunci que la vida torna a ressorgir. Els aparadors, ja respiren nova temporada. Aviat començarem a pensar a desfer-nos de la roba d’abrigar i substituir-la per roba de colors, flors, teixits lleugers, que donaran alegria a les nostres vides.

Ara, en aquesta època que tot reneix, és l’ocasió ideal per planificar quines són les necessitats de casa teva. És el moment ideal per acabar amb  aquell desordre puntual que tant et molesta. És un bon moment per fer-te el propòsit de preparar la casa per rebre un nou cicle vital. Fes-li una bona depuració, una bona purga, per deixar-li espai, perquè entrin, coses, noves. Així què, en primer lloc, comença per fugir de l’acumulació, fes neteja de tot el que et fa nosa. Fes lloc, deixa que circuli l’aire. Deixa que entri la vida.

Continua la lectura de “La primavera, ja és aquí”

Consells per sempre, actituds caducades

Destacat

Una troballa interessant

Aquets darrers dies endreçant algunes caixes que guardo en un altell he recuperat un llibre que em va regalar la meva àvia quan em vaig casar. El títol és suggeridor “Enciclopedia Sopena del Hogar” un llibre verd amb lletres daurades. En el seu llom es llegeix un, para ELLA, deixant clar, per si algú ho dubtava, qui era el destinatari d’aquell recull de consells, i normes, per portar les tasques domestiques amb dignitat. “Dignitat femenina”, clar que sí!

Rellegint el seu interior he de dir, amb sorpresa, que els consells inclosos no han canviat gaire de les fórmules actuals d’organitzar la casa, malgrat els anys que han passat. No obstant, hi ha dues coses que m’han fet veure el què hem deixat pel camí.

Continua la lectura de “Consells per sempre, actituds caducades”

Para qué cambiar lo que funciona!

Destacat

Hay cosas que por mucho que quiera me cuesta cambiar. Una de ellas es mi cocina. Cuarenta años con la misma cocina, seguro que ya le tocaría un cambio, pero que le vamos a hacer, aún no he tenido tiempo de planificar la cocina de mis sueños, y es que por otro lado, no he echado nada en falta. Así que ya veis soy de las que apura las cosas hasta que no pueden más. Una voz en mi interior me dice que aún me sirve, que está bien, entonces ¿para qué cambiar lo que funciona?…

Reconozco mis apegos, como veis, no predico mucho con el ejemplo de deshacerme de lo viejo. Las cosas que consideramos viejas si están cuidadas no son viejas. Hay que distinguir entre antiguo y viejo! La experiencia me ha demostrado que lo antiguo siempre tiene esa pátina interesante, un valor, lo viejo es otra cosa.

Continua la lectura de “Para qué cambiar lo que funciona!”

Lavar y Planchar

Destacat

Preparando y revisando el temario para un taller practico sobre orden y organización que daré dentro de poco, me he dado cuenta que he hablado de un buen número de temas sobre ordenar la ropa, del orden y la organización de la casa, de planificar, de deshacernos de lo que no nos representa, y sobre qué recursos técnicos utilizar. Pero no os he hablado de limpiar. Concretamente de cómo mantener nuestra ropa en condiciones óptimas para que esté reluciente y siempre a punto. Continua la lectura de “Lavar y Planchar”

Receta para controlar el desorden

Destacat

Tal y como hablamos días pasados las tareas del cuidado de la casa se dividen en Diarias, Semanales, Estacionales. Hoy te quiero dejar una pequeña propuesta muy visual de como controlar las tareas básicas para mantener una casa en orden. Mi propuesta práctica, esta semana, refleja un único propósito, no dejar que se nos acumulen las cosas. El secreto, hacer un repaso de casa, a diario, esta norma tan sencilla, ha veces, es difícil de cumplir, pero es la regla imprescindible, para mantener tu casa, el hogar, con un mínimo de orden.

Continua la lectura de “Receta para controlar el desorden”

Aprendre a “desacumular”,

Destacat

Deixà anar, com un nen que bufa una dent de lleó. En un sospir, notaràs la deliciosa lleugeresa d’una alegria inabastable. Així comença el pròleg del llibre de Francine Jay , Menys és més. Ella, ens aporta la seva filosofia minimalista per mostrar-nos què lo important a la vida no són les nostres possessions, sinó els records i les experiencies viscudes.

Les coses acumulades et llasten, no et deixen créixer, ens creen aferraments que t’impedeixen avançar. Cal fer neteja, de tant en quant, per donar al què tenim el valor que es mereix. La meva proposta va en aquesta direcció, vull dir-te que per sentir-te lleuger/a, veient volar el dent de lleó, per viure l’alegria des de la tranquilitat de trobar-te a gust amb el què ets, val la pena, tant a casa, com a la vida deixar anar llast. Avui el tema va de saber desacumular. Sí. Desacumular, aquesta paraula que no trobaràs en cap diccionari formal, i que tant m’agrada. Continua la lectura de “Aprendre a “desacumular”,”

Com crear bons hàbits en adolescents i criatures

Destacat

La setmana passada quan us parlava de les feines de casa i la seva distribució en el temps, algunes de vosaltres vareu reaccionar dient-me de les dificultats que us trobeu alhora de mantenir l’ordre quant teniu joves adolescents, o criatures petites a casa.

Mantenir una casa mínimament endreçada requereix de motivació no sols per la nostre part, sinó de tots els qui hi viuen. No obstant, aconseguir que hi hagi certa harmonia en una llar amb joves  o criatures, abans hem hagut de passar per ser inflexibles, rondinaires, i constants en el propòsit. La lluita perquè els fills siguin endreçats no és nova. Continua la lectura de “Com crear bons hàbits en adolescents i criatures”

Tot és relatiu, incloent els sistemes d’ordre.

Destacat

He vist a les xarxes que hi ha una mena de moguda en relació a la nova sèrie de Netflix, on se’ns ofereix saber endreçar de la mà de la més popular guru de l’ordre. La japonesa Marie Kondo. Una dona gairebé desconeguda, fins ara, per un gran nombre de persones alienes al circuit de l’ordre i la organització. Però amb la sèrie, s’ha fet tant popular, que fins i tot, revistes, diaris, i tertúlies de forans, no vinculats en el tema, en parlen. Com era d’esperar, com no podria ser d’altre manera, ja han sorgit les veus pro activistes, i les detractores del seu sistema d’ordre. Per això com a professional et vull donar la meva valoració.

Continua la lectura de “Tot és relatiu, incloent els sistemes d’ordre.”

Feines Diaries, Setmanals, Estacionals

Destacat

Sembla que al començar un nou any vulguem fer net del passat, i començar de cero amb bons propòsits. A mi em passa que aquesta dèria m’agafa al setembre, després de l’estiu. Així que, ara, al començar l’any, més o menys, tinc els propòsits relacionats amb la feina, i la família bastant encarrilats. Malgrat això, hi ha dos temes que si me’ls deixo per començar l’any. Un, els propòsits que relaciono amb la millora personal. Majoritariament abracen millores en habilitats, actituds, aprenentatges, o accions que vull emprendre pel meu gaudir, i per  l’altre banda, tinc els propòsits relacionats amb les coses de la casa. La meva llar.

Així que, he pensat que ara que just comença l’any és un bon moment per  parlar-te de com distribueixo les feines de la casa. El meu mètode segueix una regle bàsica d’ordre i neteja basat en la constància, la qual, redueixo a tres categories temporals. Diaries, Setmanals, EstacionalsRepartartint les tasques en aquest tres àmbits, dominaràs l’ordre i l’organització de tota la casa. Aconseguiràs que aquesta no quedi desbordada, convertint-se en el lloc tranquil i càlid que vols per a tu, i els teus. Continua la lectura de “Feines Diaries, Setmanals, Estacionals”

Un any dins una capsa

Destacat

Class of 2021BS Business Administration (1)

Quan acaba el cicle anual, com la majoria de persones, tinc per costum fer un repàs de com m’ha anat l’any.  fins no fa gaire temps, pel meu caràcter, diguem-ne, “optimista realista”, (altres en dirien pessimiste) em trobava que alhora de posar per escrit, i de memòria, el meu inventari de l’any, em pesaven més els moments negatius, que tot allò de bo que havia aconseguit. Fins que, per fi, fa un parell d’anys, vaig trobar la clau per canviar aquest regust agredolç que no em deixava valorar tots els moments de goig, i les fites aconseguides.

Vaig descobrir una tàctica que m’ha ajudat a valorar positivament tot el què he fet durant l’any. I, vull explicar-t’ho!

Escriure el què fas és una manera per no oblidar, o al menys, que el temps i els sentiments no et distreguin de la realitat. Així que, escric, en calent, el mateix dia que em passa. Ho faig en un tros de paper, o en un post-it. Apunto un fet o una acció, una fita aconseguida, quelcom excepcional. Ho relaciono amb un sentiment que m’ha produït.  I, també afegeixo el nom/s propi més rellevant que ha participat en el fet que vull recordar.  Ho guardo en una capseta tipus guardiola, allí vaig acumulant durant l’any els èxits, fites, accions rellevants.

Quan a final d’any obro la capsa i rellegeixo el que he escrit, veig a cop d’ull que he tingut un any ple a vessar de vivències, fites superades, propòsits complerts, i  a més, veig les persones que m’han acompanyat en moments bonics, o no tant.  Els records de l’any prenen forma humana. Tenen cara i ulls!

Així que, ara, al acabar l’any, puc agrair-los, d’una manera, o altre, de paraula, o de pensament, el haver format part del meu relat. Puc donar-los-hi, les gràcies per infinitat de coses viscudes i en les quals han participat.

Així que aprofito el post per agrair-los: el suport rebut, per ensenyar-me camins nous per recorre, per aixecar-me quan m’he caigut, per fer-me somriure, i riure a cor que vols, per sorprendrem, per donar-me la oportunitat per compartir experiències, per empenyem a superar-me, per animar-me a seguir amb les meves cabòries, o senzillament per acceptar-me tal com sóc amb virtuts, i febleses. I, també, perquè no dir-ho, també els donno les gràcies, els què en moments puntuals, m’han tret de polleguera, m’han fet plorar, patir, o neguitejar. Què un any dona per molt! A tots, tinc l’oportunitat d’agraïr-los els moments viscuts perquè, d’alguna manera, m’han fet sentir viva.

Vaig començar l’any amb molta por (alguns, molts pocs, ho saben) però acabo amb un balanç molt encoratjador, molts camins per recorre, per explorar, i viure’ls. Sembla que no, però des de que he canviat la manera de veure el meu petit món, veig que tinc molta sort, moltes ganes, encara, de fer coses, i sobre tot de poder-les compartir. La negativitat ara és només una anècdota en el balanç. Gaudeixo molt més de tot allò que visc. Sobre tot també vull agraïr a totes aquelles persones que m’han servit de referent i m’han ajudat a entrar en el món de l’ordre i l’organització professional, elles tenen molta part d’influència en aquest canvi de xip.

La idea de la capsa anual, com veus, funciona. Així què, si vols ves buscant una capsa ben mona. Tens 365 dies per endavant per omplir-la. De mentre, també t’agraeixo, a tu, que deixes el teu temps, per llegir-me, per passar per aquí, per fer-me costat, i per interessar-te pel què  t’explico. Aquest bloc no reeixiria si tu no hi fossis. Moltes Gràcies. Bon Any 2019.

A casa, som un equip

Destacat

La humanitat no té cap poder d’acció sinó es treballa des de la col·lectivitat”. Aquestes paraules de John Gray, filòsof britànic, m’han fet pensar en què puc fer,  per ajudar a millorar l’únic hàbitat que tenim,  i així, revertir els efectes negatius que més d’hora, que tard, patirem.

Doncs, bé, la resposta està en posar a l’abast la meva experiència en el món organitzatiu. Així que, si vull participar en els canvis, et necessito. Necessito persones que sintonitzin amb aquesta iniciativa, ja que, estic convençuda que la solució comença per incorporar nous hàbits en el nucli més petit de la escala social.  La família. I, dic família com a unitat de gestió que desenvolupa llaços emocionals en un mateix espai de vida. Per tant, en aquesta definició incloc totes les variants possibles.

Pel meu entendre, la família, es la col·lectivitat social més petita. En el seu cim s’hi desenvolupen emocions, llaços invisibles, fem pinya quan les coses van maldades, i gaudim, entre tots/es,  en els bons moments. És el primer lloc on  intercanviem coneixements. Com també, practiquem el corporativisme, per protegir-nos d’agressions externes. En tota família s’està en constant transformació. En el seu nucli, anomenat llar, hi creixen les persones que hauran de lidiar la vida en un futur.

Així que, amb tota aquesta argumentació, no et sembla que la llar és un bon lloc per començar a practicar petits canvis, per tal de revertir el desequilibri produït per un model de vida, exageradament, desajustat ?

Et proposo començar, amb poca cosa, amb unes petites normes d’organització interna. Si encara ets dels que a casa no tens paritat de feines és una bona excusa per organitzar-te millor. Comença per prendre consciencia que a casa sou un equip amb objectius comuns. T’hi apuntes?

He elaborat, en format decàleg, les normes més bàsiques per treballar plegats i no sobrecarregar uns més que altres en això d’organitzar la casa. Si et semblen útils, continuaré, com diuen en castellà, “rizando el rizo”, amb altres propostes més complicades, així podrem tots/es juntes endinsar-nos, pas a pas, en això de ser organitzats. “Els petits canvis, són poderosos”. No et sona aquesta dita?

Espero que aquest decàleg et sigui d’utilitat! Si així ho creus pots fer-ne ús copiant i imprimint el document, com a recordatori. Si et sembla adient el pots compartir. Si  vols seguir-me estic a, Instagram i a facebok @yolaorganitza, o pots fer-te seguidora del bloc. Gràcies, com sempre per llegir-me.

Yola Organitza és, l’àlter ego de qui escriu, Glòria Planas

To Ms. Laura Morrison_ (2)

 

 

 

Regals, papers i cintes

Destacat

Entrem de ple a la setmana del pont abans de Nadal. Ara sí, ja comencem a tenir clar que no ens podem escapar en complir amb un dels costums més arrelats per aquestes dates. Els regals.

Regalar, ens omple de joia, ens fa il·lusió, però també ens comporta un gran neguit quan el compromís és d’alta intensitat. No és el mateix fer un regalet de l’amic invisible als companys de feina, que un regal al teu fill/a o net/a, o per algú que hi tens especial afecta. Com és evident, la carrega emocional que implica en aquesta segona situació ens condiciona, molt més, la recerca del regal adequat. No implica sols l’acte de comprar, sinó que si amaga la esperança de voler resoldre, amb nota, el tema. L’objectiu, no ho oblidem, és donar felicitat. 

Regalar és tot un art, hi ha persones que hi tenen la mà trencada. Però, a mi, sempre m’ha costat decidir. Requereix temps, temps per pensar en què, i temps per anar a la recerca d’allò que creus pot deixar petjada a qui has de regalar. Però, la pega és que el temps ens manca. Aquesta és una dura realitat!

Adonar-me’n de que els dies passaven volant, i les hores eren escasses, em neguitejava. Així que, acabava fent tot el contrari. Anar de compres sense saber ben bé el què volia comprar, pensant que al veure aparadors, per art d’encanteri, em vindria la inspiració. Però, aleshores, em trobava que altres persones estaven en la mateixa tessitura que una servidora. Trobava botigues plenes, carrers plens, cues inacabables, i m’aclaparava, de tal manera, que sols volia fugir corrents per acabar amb una experiència tant poc gratificant. Almenys, aquest és el meu record. És la situació que personalment m’he trobat, una colla d’anys.

Si aquest és també el teu cas, si tu també et trobes aclaparat alhora de decidir regals en aquestes festes, t’aconsello aquestes mesures que a mi m’han funcionat:

Primer, dedico una columna a la llibreta de les llistes, per a cada una de les persones que he de regalar. Això ho faig amb molt de temps d’antelació. Segon, allà vaig apuntant tot el que observo que pot necessitar, també el que comenta que li agrada. Tercer, de tot allò que he apuntat identifico el què em pot interessar a mi, per preu, per facilitat de trobar-ho, i trio un parell d’opcions. Quart, no m’espero a darrera hora per anar a comprar-ho.  I menys, deixar-ho, per fer-ho tot en un sol dia, (és esgotador). Prefereixo dedicar un hora, o dues, en diferents dies, i setmanes. Vaig a la directa, a buscar allò concret, al establiment que m’ho pot oferir, sense plantejar-me cap més opció que no sigui a la llista, ni m’entretinc a mirar per mirar, perquè segur que cauré en coses que no necessito comprar. Cinquè, repeteixo l’acció per cada una de les persones de la meva llista. Així sense adonar-me’n, vaig resolent el tema de les compres nadalenques, d’una manera més racional, tocant de peus a terra.

A banda, de comprar els regals, avui et trobes, que en segons quin tipus d’establiments t’has d’embolicar tu els paquets. Ho trobo fatal. Haver de fer una segona cua per embolicar tu mateix un paquet em treu de polleguera. El qual, amb les presses i els nervis et queda, perdoneu-me l’expressió, fet un xurro. Això no passa en el comerç de barri, o de confiança et donen una atenció personalitzada, per tant, aquesta sempre és la meva preferència inicial, ja que tot el procés de compra és molt més satisfactori. No obstant, si m’he de veure en la tessitura de comprar en grans magatzems, no faig cua, prefereixo embolicar els regals a casa. M’encanta embolicar, deixo fluir la imaginació, si pot ser, faig que el regal perdi l’evidencia, camuflar-lo aconseguint que tingui formes insospitades. Papers, cintes, bosses, etiquetes, tisores, cita adhesiva sempre tinc un raconet a casa per emmagatzemar amb cura tot aquest material, perquè durant tot l’any ocupa un espai ben determinat, sempre disponibles, sempre esperant a ser usat. Sembla que no, però m’ha solucionat algun contratemps, en moments puntuals. Però cal tenir-ho ben guardat, en un mateix espai, pot ser una caixa, gaveta, una bossa gran evitant possibles esclafaments. Per a mi, és quasi un imprescindible, perquè no saps en quin moment inoportú ho necessitaràs.

Regalar és donar, donar el teu temps, el teu afecta. Fa il·lusió regalar, però també rebre’ls sabent que s’hi han esmerat esforços per trobar allò que et fa sentir bé, i si va embolicat bonic, encara més teniu l’èxit assegurat.

Si trobeu que aquest post pot ser útil, o us ha agradat i voleu compartir-lo, no ho dubteu. és el millor regal que em podeu fer. Moltes gràcies per llegir-me!

Preparar les festes

Destacat

Recordo que quan era petita a casa meva abans de posar les decoracions nadalenques hi havia un tràfec de neteja general. Posar a punt la casa per rebre les festes era el pas que les anunciava. La mare tenia cura de les coses de casa, i l’àvia s’ocupava de la teca, nosaltres, la meva germana i jo, participàvem en la mesura que ens era possible, i per edat ens deixaven.

Fer dissabte a fons, del l’armari de la vaixella, rentar la cristalleria, repassar els coberts, o rentar i planxar les estovalles de fil, formava part  de l’avançament nadalenc. Netejàvem la cuina a fons, armaris, rajoles, tot lluïa, la qual cosa trobava absurda i una pèrdua de temps. No feia més que preguntar-me, per què abans d’entrar en hores de guisats, olles fumejants, i dolços que rondarien poca estona per la cuina, és volgués tot tant immaculat?

L’àvia era qui anava a plaça. Ella, anava acaparant amb temps viandes i aliments que sols veiem en las celebracions excepcionals. A casa, com en la majoria, es feien mans i mànigues perquè les festes fossin boniques, i diferents. La resta de l’any, tot era control, no hi havia capricis, teníem el menjar racionat. No malbaratàvem res. S’estalviava molt. Però Nadal era un altre cosa. Tot plegat, contribuïa a fer aquells dies màgics.

Recordo les festes amb tendresa, i agraïment. Per això, sense adonar-me’n, també practico els mateixos rituals any rere any. Preparar la casa per rebre les festes. Abans del pont ja m’hi poso, a banda de si reuneixo la família, o vaig de convidada, tinc la necessitat de passar inspecció aquells armaris on hi guardem els petits tresors de les grans ocasions, i com aleshores, també faig a fons la cuina, abans de dedicar-me hores fent de menjar. Ara, entenc, que la neteja és el primer pas, abans de la elaboració del menú.

Així que, d’una banda, per imitació, i per l’altre, perquè sóc de la generació en què a la llista de noces hi apuntaves tot el parament, destinats a fer-ne ús en comptades ocasions, per aquestes dades els dedico una posada a punt. M’ocupen espai, ho sé, estan renyits amb les polítiques minimalistes, també ho sé, em suposen feina i son una despesa poc rendible, també me’n faig càrrec. Recordant-me, cada vegada que les netejo, mil i una excusa més, per deixar-les en l’oblit, i anar a lo pràctic. Però no me’n penedeixo de gaudir-les, encara que sigui un cop l’any, perquè elles, em marquen la diferencia entre lo quotidià i l’excepció.

Aquesta dicotomia, entre el diari, i lo extraordinari, és la meva clau per demostrar l’estima a qui convido a compartir taula aquests dies. L’objectiu, és fer-los-hi tots els honors amb una celebració especial, fer-los saber que son ben rebuts, que els estimes, i vols compartir amb ells el què has preparat. Que notin que has estat pensant-los en tot moment. Per això, crec en els dies especials. Per tant, necessiten elements que diferenciïn i marquin l’excepcionalitat de la celebració. Independentment del preu, i de la qualitat de cada un dels elements destinats al parament de taula, la decoració ornamental, o dels petits detalls que s’incorporen, o com també, del menú que escolliràs per l’ocasió.

Avui es pot triar mil i una manera de posar taula. Pots fer grans coses sense destinar-hi masses recursos. Però no t’esperis a darrera hora.  Si t’organitzes racionalment, controlant la despesa, observant amb que comptes, quines alternatives tens alhora de triar un menú, pots aconseguir bons resultats sense perdre l’oremus.

  1. Organitza’t amb temps.
  2. Decideix el menú
  3. Fes les llistes dels queviures que necessitaràs
  4. Comprar, aprovisionat el menjar abans que els preus pugin, s’esgotin els articles, i evitaràs aglomeracions.
  5. Per acabar, pensa en què, i com vestiràs la taula. I, quins elements pots fer, o pots reciclar d’altres anys, que segur tens coses que pots reconvertir.

No cal capficar-se sinó tens ni la vaixella de l’àvia, o la de la llista de noces, com es feia en el segle passat. O vols utilitzar elements d’un sol ús. No passa res! El què compta de debò, és aportar a la taula harmonia visual, detalls personalitzats, i un àpat pensant en els nostres comensals. Sobre tot, ajustant-nos al pressupost. I, no cal dir que la resta, l’has de posar tu amb una bona dosis d’humor, empatia amb els convidats, voluntat, i molta paciència, per què l’excepcionalitat de l’ocasió influeixi marcant-los un bon record per sempre.

Gràcies per llegir-me, i si t’agrada ajuda’m a difondre aquest bloc t’estarè agraïda

Planificar

Destacat

Gestionar el temps, i portar una bona planificació de les feines ens ajuda a veure en què, l’utilitzem. La planificació és una eina eficaç, per identificar objectius, establir prioritats, alhora, ens allibera d’agafar masses compromisos. Ens ajuda a no distreure’ns del camí.

No voldria que pensessis que l’hàbit de planificar el temps, i les tasques a fer, és només per a persones meticuloses, o per endreçades de mena. T’asseguro que no té res a veure en ser, o no ser, organitzat de naixement, sinó que apareix per frenar el “ja ho faré demà” i donar sortida a totes les tasques que tenim programades. Però, també t’ajuda a no allunyar-te del teu propòsit inicial, i poder veure, a cop d’ull, a quin àmbit, de la vida, dediques més temps. Per tant, seguir unes rutines d’ordre i organització és qüestió d’aprenentatge, a banda, de si has nascut amb mentalitat quadriculada, o no.

No sóc endreçada de mena. No vaig néixer amb la capacitat organitzativa, ni meticulosa que se li pressuposa a tota persona amant de l’ordre, i la neteja. Quan examino, amb la perspectiva dels anys, el meu recorregut vital, me’n adono que ha estat, de tot, menys convencional. Potser perquè he cremat etapes fora dels rols establerts, potser perquè sempre he fet mil feines alhora, potser perquè en el meu cap han bullit  mil idees, bones i dolentes. Sorgides, d’un per què no?…o d’un, potser si?… Perquè mai he tingut miraments alhora de llençar-me a posar en pràctica qualsevol cosa que em fes goig. Amb això, sóc conscient que he agafat dreceres, algunes, sense sortida. M’he apartat del què volia fer, per mil raons. He improvisat, més d’una vegada, O m’he deixat portar per la intuïció. Tot plegat, barreres internes que em distreien del camí. Així doncs, amb aquesta confessió, podràs deduir que la manca de planificació, per no saber marcar-me els passos a seguir, m’han portat a conviure amb moltes desil·lusions, i alguns fracassos, fent-me més llarg el camí que volia recorrer. Però, val a dir, que eren tant engrescadores les cruïlles que m’apareixien, que era incapaç de resistir-m’hi. De tot se’n aprèn,  i mai és tard per rectificar!

Per això, vull conscienciar-te de tot el què pots aconseguir si ets capaç d’incloure un sistema d’organització ben planificat. Només tens que perdre uns minuts en omplir un planer, setmanal que t’ajudi a visualitzar d’una forma senzilla i eficaç, els objectius, i les tasques a fer. Categoritzar-les per àmbits de la vida, o rols. Temporalitzar-les. Amb dia, i horari. Amb aquest gest, reduiràs el temps per aconseguir el que has de fer, podràs revisar el què, estàs fent. Podràs adequar, i reconduir les feines cada cop que et trobis perdut/da o tinguis un problema urgent. Guanyaràs qualitat de vida. Reduiràs l’estrès.

Els planificadors, dietaris i altres estris d’organització, son una bona eina que sols et demanen uns minuts per a la reflexió. A mi, m’agraden tots els planificadors de paper. Dietaris, llibretes, i planers, m’enamoren. Ara ja tenim els del 2019 a les papereries. No obstant, també porto al mòbil el calendari amb les tasques importants, o urgents de darrera hora i les cites programdes, és un recodatori virtual complemntari, però sens dubta el què m’ajuda a aconseguir fites, és el planificador de tasques setmanals.

COM PLANIFICAR 

1. Fes llistes, quan se’t passi una idea pel cap apuntala en una llibreta. Per exemple: Regals, Compres, Reformes, Neteges, Endreçar, Visites, Entrevistes, Formació, Trucades, Sortides, etc.

2. Passa el contingut de les llistes al planificador setmanal de tasques a fer.  Sols t’ocuparà uns minuts, jo ho faig cada diumenge.

3. Dóna-li un horari, de començar i acabar.

4. Categoritza les tasques per rols que assumeixis. Família, Feina, Casa, Personal. Marca-les amb un color. Així, veuràs a cop d’ull a què li dediques més temps. Si vols, podràs equilibrar-ho, o  alleugerir-te de compromisos, i de feines pendents que potser pots delegar.

5. Classifica les tasques per:  Urgents, son les imprevistes. Importants, les què no pots perdre de vista. Necessàries, les que no tenen dia, ni hora d’execució però que has de fer.

T’adonaràs que la planificació del temps, i feines, és un aliat que t’ajuda a aconseguir objectius. Veuràs amb eficàcia la quantitat de feines que assumeixes i a quines categories pertanyen. Veuràs com vas avançant aconseguint els objectius marcats. Defugiràs de les distraccions. Et sentiràs eficient.  Notaràs que vas per bon camí. Aconseguiràs el què et proposis! Gestionar i planificar el temps, i les tasques, a mi m’ha funcionat. Per això m’atreveixo a posar-ho per escrit, per explicar-te, que funciona!

Si t’agrada el què escric, et sembla útil no dubtis en compartir-ho, pots seguir la pàgina, o si tens comentaris estaré encantada en respondre’t. Gràcies per llegir-me.

El Punts Febles de l’Ordre

Destacat

La setmana passada, explicava en el post “A casa sense filtres” , com cada estança de la casa ens aporta unes emocions, i com participa en las relacions humanes. Doncs bé, enllaçant amb això, avui crec que toca posar el dit a la nafra en els punts febles de la llar. No vull parlar de les mancances decoratives d’una casa, segons les expectatives de cadascú, o de recomanacions sobre eficiència energètica, sinó que et vull parlar d’aquells raconets de casa els quals no hi prestem gaire atenció, i que sense adonar-te’n, hi va creixen la brutícia, i el caos, a mida que el cicle anual va transcorrent. Continua la lectura de “El Punts Febles de l’Ordre”