CO-RESPONSABILIDAD DEL RECICLATGE TÈXTIL
el sector tèxtil està treballant per incloure la traÇabilitat del producte i el reciclAtge.
A primers de gener 2025 entrarà en vigor una directiva que obligarà a tota la UE a recollir la fracció tèxtil dels residus urbans.
La indústria de la moda és una de les més contaminants del planeta, ja fa temps que ho sabem.
Des de la producció de les matèries primeres per crear els filats que més tard es convertiran en teixits per confeccionar la roba, fins que no arriba a les nostres mans, hi ha tot una sèrie d'accions que deixen una empremta ecològica considerable.
Per tant, queda clar que per revertir danys al medi, per impulsar canvis en el consum, s’ha d’implicar activament la mateixa producció, perquè, no es pot pretendre que la càrrega del reciclatge quedi a expenses de la voluntat de qui en fa ús.
Unes quantes dades per reforçar la visió sobre el tema:
Cal dir que, en els darrers anys la producció de roba per vestir representa un 60% del tèxtil mundial, però hi ha altres teles que no són sols de vestir i cal afegir-les aquesta dada. Roba de la casa, utilitzada en tapisseria, tendals, i moltes altres que no formen part del circuit de la moda, també formen part de la industria tèxtil.
Produir una tona de teixit genera 25 tones de CO₂. A banda, el consum d'aigua per produir les matèries primeres és també elevadíssim, i l'aigua és un recurs cada cop més escàs.
D'altra banda, ens costa reciclar, necessitem molta voluntat i conscienciació per poder desfer-nos de la roba vella de manera adequada. Cal notar que el volum de roba, i complements que encara van a parar al contenidor de rebuig, el gris, és més d'un 10% dels residus que llencem. Cortines velles, draps de casa, junt amb la roba de vestir, tot ho trobem barrejat amb altres coses dintre del contenidor que no toca. Això fa difícil poder donar-los-hi una segona vida, ja que, barrejada amb el rebuig es taca i es malmet. Es calcula que en els abocadors de tot l'Estat i hi ha unes 900.000 tones de tèxtil que no es pot reutilitzar degut aquest fet específic.
¿Què ha de canviar?
És evident que, en primer lloc, no podem seguir amb l'hiperconsum. La nostra manera de consumir ha de ser molt més selectiva, més conscienciada, i més exigent. El mercat es regeix per l'oferta i la demanda. Nosaltres els consumidors, som la demanda, per tant, tenim veu per forçar el canvi, però ens cal informació per conscienciar-nos de la imperiosa necessitat d'afavorir un canvi de paradigma.
Tenim els armaris plens a vessar de roba que en un 40% dels casos, sols hem fet servir un cop. Roba de la qual no en sabem res, o poca cosa, del procés de fabricació i quina petjada ecològica ha deixat en el món. Per norma, veiem, comprem, tirem, o acumulem aquesta és la trajectòria de la nostra roba. Cada casa, té de mitjana 300 kg de productes tèxtils. Aquesta xifra inclou tot el tèxtil de casa, no sols roba de vestir.
La notícia esperançadora és que, per part de fabricants i distribució, ja estan treballant en nous models de producció i d'informació del producte. Propiciar un circuit circular de recuperació del tèxtil per tornar-lo a posar a l'abast del consum, aquesta és la tasca. Actualment, estàn en marxa projectes molt interessants on empreses punteres del sector treballen en un mateix objectiu, oferir al consumidor transparència en la traçabilitat del producte.
Això ens ajudarà a escollir amb criteri, les marques que vagin més alineades amb el nostre estil de vida i valors. La informació és un fet decisori i podrem veure qui utilitza les paraules "reciclat, sostenible, i natural" amb l’únic objectiu d’aprofitar un corrent de consum responsable que creix, i qui el practica de debò.
També està sobre la taula allargar la vida útil de la roba, un fet important d'aquest canvi. En els darrers temps han proliferat les botigues de segona vida de la roba. Aquestes, encara tenen molt marge per créixer i segur que en veurem més d’una a cada ciutat. Les dades que elles mateixes ens ofereixen diuen que només recuperen un 12% de la roba que llencem al contenidor que ens posen a disposició .
D'altra banda, també el disseny participa en la reutilització de peces de vestir, s'ha vist en la 080 d'aquest passat any. Un altra idea de recicltge la veiem amb la transformació de les peces, l'upcylling.
El sector del tèxtil és un sector complex, la globalització ha fet que en cada procés de fabricació intervinguin kilòmetres de recorregut, i moltes persones al llarg dels cinc continents. No obstant això, que el sector prengui mesures i estigui conscienciat del problema i alhora treballin a oferir canvis conjunts, és esperançador.
EN RESUM:
La clau del canvi vindrà a través de la informació d’allò que comprem, la traçabilitat del producte, amb dades reals ens donarà moltes claus. Saber com s'ha fabricat, amb quins materials i de quina manera s'ha posat en el circuit de la moda, i com l'hem de tractar quan sigui un residu, ens ajudarà a decidir a quin fabricant fem confiança.
El sector tèxtil comença a ser responsable de la seva part en el recicltage. La llei, recentment aprovada de residus i sol contaminant, es posa al centre el productor i li demana que tingui un pla de gestió dels residus que ell mateix produeix i n'informi adequadament. És l'empenteta definita. Això farà que des del disseny a la fabricació es tinguin en compte la reutilització i el reciclatge i la posterior informació al consumidor.
Entenc que no serà fàcil ni instantani, però s`hi està treballant. Els mitjans tecnològics que ja es disposen actualment faran possible el desenvolupament d'un programari on poder emmagatzemar dades de manera transparent i fiable. Dades que el consumidor podrà llegir a través d'un, possible, QR. Això, facilitarà molt la transparéncia en la traçabilitat del producte.
De mentre com a usuaris, cal anar conscienciant-nos i fent divulgació de que l'hiperconsum ens perjudica, en treu espai a casa, té un cost per la butxaca, ens aclapara, i a més perjudica el medi on vivim. Quan anem a comprar caldra anar pensant en altres conceptes com la necessitat, la durabilitat, i l'ús que farem de cada peça que entra al nostre armari. En una paraula hem de donar valor a les coses, perquè el cost invisibilitzat darrere de casa peça és una càrrega molt elevada, i n’hem de ser conscients.
el meu parer:
¿quan donarem VALOR a la nostre roba?
Quan es faci més divulgació de tot el procés productiu des del inici de la materia primera amb l’objectiu d’educar i conscienciar. Cal explicar més acuradament quant triga a créixer una planta de cotó, o quantes hores inverteix un pastor per tenir cura de l'ovella, de la qual, treure'm la llana. Com es fila el fil. Com es tenyeixen les peces. Com es dissenya i confecciona la roba, Com arriba fins a nosaltres. Aquesta és una informació valuosa per comprar amb criteri. ¡Per donar valor!
Quan tinguem tranparencia de les marques, aleshores donarem valor i els farem confiança. En els acords internacionals per la salud i seguretat de la indústria tèxtil només hi participen 187 marques de les grans, aleshores em pregunto ¿Si una marca utilitza només fils reciclats en el seu procés de fabricació, i contempla altres processos menys ètics en la fabricació, pot utilitzar en la seva promesa de marca el títol d'ecològica, responsable i conscienciada? Aquí obrim un meló ¿Què us sembla?... segur que continuarem parlant-ne
Els canvis que s’albiren en el sector tèxtil son importants, però nosaltres tambè tenim que participar d’aquest. Així que per acabar et convido a pensar en dues dades:
Una, el 40% de casos només hem utilitzat un cop la roba que tenim al armari.
Dues, produir una tona de teixit genera 25 tones CO2 i un elevadíssim consum d’aigua.
Està clar, la industria té un pes important en el canvi però només en conjunt el farem possible.
Glòria
