Potenciar les Habilitats Domèstiques als Joves

¿Quin significat té la paraula CASA pel teu fill o filla? ¿És un lloc d’estada amb servei inclós o és un espai de creixement per enfrontar-se a la vida adulta amb tots els seus vessants?.

Dins l'escala de les necessitats bàsiques i darrere de l'alimentació, al segon graó, sens dubta, hi tenim l'espai on ens guarim i alhora ens refugiem de les inclemències externes, és el que diem casa. Però també, avui atribuïm la paraula casa a les persones amb les quals ens sentim bé, o les que conformen la nostra llar, aquelles que per nosaltres són família. D'altra banda, casa també és el nucli de gestió més petit dintre d’un sistema organitzatiu global, on tots els seus habitants practiquen a través d'unes normes preestablertes la convivència.

Aquí voldría anar a parar: Casa com a laboratori de pràcticas per la sostenibilidad, la convivencia i la cooperació.

S'acaba l'escola, molts pares treballeu, encara no feu vacances, ara és bon moment per encetar una conversa amb el fill o filla de tot el que amaga la paraula casa. Transmetre la necessitat de seguir unes normes, de cooperar en l'organització, saber administrar bé els recursos disponibles, sens dubte, és una necessitat per donar-los-hi les alas que necessiten per volar.

Aprendre a conviure en un món global amb sereno i respecte es comença per fer-ho des de casa. Després es posa en pràctica al teu poble, la teva ciutat, al teu país, en definitiva al món. Veiem molts joves manifestant-se per un planeta millor, a les xarxes creant comunitats virtuals per vindicar quelcom, però cal entendre que des de casa es pot fer molt, encara que no tingui ni tant "engengment", ni sigui tan mediàtic, però sens dubta que els models de canvi sempre són de baix a dalt, i en aquest cas, com dic, el nucli més petit d’orgaització és casa.

La idea bàsica que vull transmetre és:

"Si no saps organitzar-te a casa, es fa difícil organitzar-te fora d'ella".

A casa tens el millor laboratori per entendre i practicar en primera línia valors humans essencials que s'han de transmetre de manera personal en temps on la IA està copsant tota l’atenció dels joves donat-los molta informació i molta confusió alhora. A casa tenim el millor escenari per posar en pràctica la cooperació, l'optimització de recursos, l'enginy per resoldre problemes, en definitiva, l'aprenentatge d'habilitats diverses, tant per tenir cura pròpia com de l'entorn.

Per tant, els proposo, a ells i elles, un exercici: L'objectiu és que valorin i entenguin en quin punt es troben les seves habilitats domèstiques.

Si com a pare, mare, o tutor, no ho has fet abans t'aconsello que ara és el moment d'ensenyar-los habilitat i donar-los responsabilitats a casa. Aprofita l'estiu abans de les vacances familiars. Feu el qüestionari que et proposo. Parleu del significat de la paraula casa, com a eina de convivència, de canvi global i de millora personal. Feu la reflexió perquè cada noi, noia, per si mateix, detecti quines habilitats té, on cal millorar per afrontar un futur autosuficient dintre de qualsevol nucli organitzatiu, sigui a casa, o fora d'ella si se'n va a estudiar fora.

4 PREGUNTES per la reflexió:

1. En quines condicions està l'espai on passo més temps a casa? - Generalment és l'habitació. Ha de valorar amb la seva mirada què li sobra i què hi manca per aconseguir un ordre pràctic i fàcil de gestionar. Que faci fotos i després les comenteu.

2. Quina participació tinc (ell, ella) en les tasques comunes de la gestió de la casa? -Les respostes podrien ser: M'han donat responsabilitats però passo. Ningú m'ha ensenyat. Pensava que no calia que participes. Aquí et serà útil el teu exemple personal, l'efecte mirall és un aliat silenciós que impregna tot l'espai, demostra quines tasques són necessàries per al benestar de tots a casa.

3. Com (ell, ella) em desenvolupo a la cuina, conec els estris, els sistemes d'elaboració fàcils i l'ordre de cuinar els ingredients? Saber com guardar els aliments, la compra conscient, vigilar la higiene són punts claus. A parer meu, aquests és l'apartat més important per adquirir autosuficiència. Saber alimentar-se bé és bàsic i saber administrar productes, una necessitat.

4. Què estic disposat a fer per adquirir hàbits que m'ajudin a tenir cura de mi mateix i el meu entorn? L'actitud és rellevant per aprendre. Això només passarà si el jove o la jove veu la proposta motivadora, això passarà quan observa que és un benefici real pels seus interessos. Que, per altra banda, solen ser contradictoris en aquesta etapa vital. Així que, ànims i andavant.

Si no entra en la proposta, dóna-li el seu temps i espai, no forcis res, però marca unes responsabilitats senzilles, demana que t'ajudi, mostra i demostra, encara que no t'ho sembli tard o d'hora veuen la necessitat.

EN RESUM:

S'acaba l'escola. Uns estaran a casa, fent extraescolars, fins a poder fer vacances familiars, altres, passaran l'estiu preparant-se per començar el setembre a estudiar lluny de casa, compartint pis, habitació, o espai amb altres joves. Per tant, uns i altres passaran hores també a casa, és el millor moment per donar-los responsabilitats per aprendre uns coneixements bàsics de gestió i organització domèstica, per aprendre a cuidar-se i cuidar la casa, és un bon moment per conscienciar-los de què les cases no funcionen soles. Que qualsevol casa, on vivim sols o amb companyia necessita de les persones que hi viuen. Que sense el seu compromís cooperant a casa la convivència i el benestar de tots és impossible.

Aconseguir aquest món millor, més apte, més harmoniós, més amable, més just, que tant vindiquen en les manifestacions contra el canvi de paradigma global, comencen a partir de la cura pròpia i de les coses que els envolten. Per tant, una bona introducció en la matèria seria començar per participar en les feines de casa, aprendre a cuinar, o com a mínim, aprendre a endreçar-se l'habitació.

En David Bueno ens diu que el desordre en els espais on fan estada els joves és igual al desordre emocional que pateixen en l’etapa adolescent, estic segura que és així, mai posaré en dubte el saber del neurocientífic, però una empenteta introductòria per aprendre (el que jo dic) habilitats domèstiques, de bon rotllo, penso que els pot ajudar molt per viure i conviure, dins i fora de casa.

¿Què en penses? M’agradarà saber-ho.

Glòria