Deixà anar, com un nen que bufa una dent de lleó. En un sospir, notaràs la deliciosa lleugeresa d’una alegria inabastable. Així comença el pròleg del llibre de Francine Jay , Menys és més. Ella, ens aporta la seva filosofia minimalista per mostrar-nos què lo important a la vida no són les nostres possessions, sinó els records i les experiencies viscudes.Les coses acumulades et llasten, no et deixen créixer, ens creen aferraments que t'impedeixen avançar. Avui parlo de saber desprendre, i no acumular.

He pensat que ara que just comença l’any és un bon moment per  parlar-te de com distribueixo les feines de la casa. El meu mètode segueix una regle bàsica d’ordre i neteja basat en la constància, la qual, redueixo a tres categories temporals. Diaries, Setmanals, Estacionals. Repartartint les tasques en aquest tres àmbits, dominaràs l’ordre i l’organització de tota la casa. Aconseguiràs que aquesta no quedi desbordada, convertint-se en el lloc tranquil i càlid que vols per a tu, i els teus.

Entrem a l’època més entrenyable de l’any, les reunions familiars prendran el protagonisme. Compartir taula, apats, trobades amb amics, tot plegat vol dir preparació, organització. T’explico que faig un cop l’any, per marcar la diferencia entre lo quotidià i els dies excepcionals..

A casa estàs en el teu espai sagrat, on pots mostrar-te tal com ets, no has de representar cap paper, ni fer compliments innecessaris, sols has de ser tu mateix/a, amb virtuts i defectes, amb alegria i tristor, amb sommis i esperances. Allà, hi convides a qui vols, a qui et coneix de debò, a qui no l’importa veure’t tal com rages. A casa ets tu, sense filtres. Amb el temps la teva casa respira llar, et sens còmoda perquè et sens segur/a. Ella, et protegeixes, et refà, et guareix, et nodreix, és on estimes, i també et relaciones. La teva llar és, doncs,  el cau on trobes l’energia per ajudar-te avançar en el dia a dia. Sabies què?...