Preparar les festes
Recordo que quan era petita a casa meva abans de posar les decoracions nadalenques hi havia un tràfec de neteja general. Posar a punt la casa per rebre les festes era el pas que les anunciava. La mare tenia cura de les coses de casa, i l’àvia s’ocupava de la teca, nosaltres, la meva germana i jo, participàvem en la mesura que ens era possible, i per edat ens deixaven.
Fer dissabte a fons, del l’armari de la vaixella, rentar la cristalleria, repassar els coberts, o rentar i planxar les estovalles de fil, formava part de l’avançament nadalenc. Netejàvem la cuina a fons, armaris, rajoles, tot lluïa, la qual cosa trobava absurda i una pèrdua de temps. No feia més que preguntar-me, per què abans d’entrar en hores de guisats, olles fumejants, i dolços que rondarien poca estona per la cuina, és volgués tot tant immaculat?
L’àvia era qui anava a plaça. Ella, anava acaparant amb temps viandes i aliments que sols veiem en las celebracions excepcionals. A casa, com en la majoria, es feien mans i mànigues perquè les festes fossin boniques, i diferents. La resta de l’any, tot era control, no hi havia capricis, teníem el menjar racionat. No malbaratàvem res. S'estalviava molt. Però Nadal era un altre cosa. Tot plegat, contribuïa a fer aquells dies màgics.
Recordo les festes amb tendresa, i agraïment. Per això, sense adonar-me’n, també practico els mateixos rituals any rere any. Preparar la casa per rebre les festes. Abans del pont ja m’hi poso, a banda de si reuneixo la família, o vaig de convidada, tinc la necessitat de passar inspecció aquells armaris on hi guardem els petits tresors de les grans ocasions, i com aleshores, també faig a fons la cuina, abans de dedicar-me hores fent de menjar. Ara, entenc, que la neteja és el primer pas, abans de la elaboració del menú.
Així que, d'una banda, per imitació, i per l'altre, perquè sóc de la generació en què a la llista de noces hi apuntaves tot el parament, destinats a fer-ne ús en comptades ocasions, per aquestes dades els dedico una posada a punt. M’ocupen espai, ho sé, estan renyits amb les polítiques minimalistes, també ho sé, em suposen feina i son una despesa poc rendible, també me’n faig càrrec. Recordant-me, cada vegada que les netejo, mil i una excusa més, per deixar-les en l’oblit, i anar a lo pràctic. Però no me’n penedeixo de gaudir-les, encara que sigui un cop l’any, perquè elles, em marquen la diferencia entre lo quotidià i l’excepció.
Aquesta dicotomia, entre el diari, i lo extraordinari, és la meva clau per demostrar l’estima a qui convido a compartir taula aquests dies. L’objectiu, és fer-los-hi tots els honors amb una celebració especial, fer-los saber que son ben rebuts, que els estimes, i vols compartir amb ells el què has preparat. Que notin que has estat pensant-los en tot moment. Per això, crec en els dies especials. Per tant, necessiten elements que diferenciïn i marquin l’excepcionalitat de la celebració. Independentment del preu, i de la qualitat de cada un dels elements destinats al parament de taula, la decoració ornamental, o dels petits detalls que s’incorporen, o com també, del menú que escolliràs per l’ocasió.
Avui es pot triar mil i una manera de posar taula. Pots fer grans coses sense destinar-hi masses recursos. Però no t'esperis a darrera hora. Si t’organitzes racionalment, controlant la despesa, observant amb que comptes, quines alternatives tens alhora de triar un menú, pots aconseguir bons resultats sense perdre l'oremus.
Organitza't amb temps.
Decideix el menú
Fes les llistes dels queviures que necessitaràs
Comprar, aprovisionat el menjar abans que els preus pugin, s'esgotin els articles, i evitaràs aglomeracions.
Per acabar, pensa en què, i com vestiràs la taula. I, quins elements pots fer, o pots reciclar d'altres anys, que segur tens coses que pots reconvertir.
No cal capficar-se sinó tens ni la vaixella de l’àvia, o la de la llista de noces, com es feia en el segle passat. O vols utilitzar elements d'un sol ús. No passa res! El què compta de debò, és aportar a la taula harmonia visual, detalls personalitzats, i un àpat pensant en els nostres comensals. Sobre tot, ajustant-nos al pressupost. I, no cal dir que la resta, l'has de posar tu amb una bona dosis d'humor, empatia amb els convidats, voluntat, i molta paciència, per què l'excepcionalitat de l'ocasió influeixi marcant-los un bon record per sempre.
Gràcies per llegir-me, i si t’agrada ajuda’m a difondre aquest bloc t’estarè agraïda