Tot és relatiu, incloent els sistemes d'ordre.

He vist a les xarxes que hi ha una mena de moguda en relació a la nova sèrie de Netflix, on se’ns ofereix saber endreçar de la mà de la més popular guru de l'ordre. La japonesa Marie Kondo. Una dona gairebé desconeguda, fins ara, per un gran nombre de persones alienes al circuit de l'ordre i la organització. Però amb la sèrie, s’ha fet tant popular, que fins i tot, revistes, diaris, i tertúlies de forans, no vinculats en el tema, en parlen. Com era d’esperar, com no podria ser d'altre manera, ja han sorgit les veus pro activistes, i les detractores del seu sistema d'ordre. Per això com a professional et vull donar la meva valoració.

Així que, avui, en el post setmanal, vull parlar-te del tema, aprofitant el fil que ha aixecat una bona polseguera. La qüestió que plantejo és sobre la quantitat optima d'emmagatzematge de llibres per tenir-los endreçats a casa. Perquè l’allau de crítiques a les xarxes, ho ha petat. Els escriptors de renom, en saber que la japonesa, aconsella llençar els llibres quant passen de la trentena d'unitats, no han dubtat en posar les estilogràfiques en posició d'atac. Per altre banda, els lectors, amb bones biblioteques, els ha fet mal la proposta de llençar a “tutti pleni”. Bo o dolent, sempre és positiu que se'n parli de qualsevol tema, en aquest cas també, perquè així es coneix la professió d’organitzador/a, i alhora es promou la curiositat per recuperar bons hàbits a la llar. 

Sota el meu punt de vista, els dono la raó als partidaris detractors de la controvèrsia. M'hi sento afectada en particular. Encara que, els dic, que la quantitat de llibres a casa depèn de cadascú. Per unes persones trenta, seran masses, i per altres massa poc. En el meu cas, jo sóc lectora, lletraferida, i els llibres son part de la meva vida, no puc viure sense les històries que m’expliquen, les visc, les estimo, les detesto, m’inquieten, em fan emocionar, i sentir. Estic convençuda que són ells qui em trien. Els llibres, son la meva passió, estan abans que res, en la escala de les coses materials, sense ells tinc clar que no seria el què sóc. No m’importa tenir-los en un espai preferent, els cuido, els mimo, els rellegeixo, sobre tot, els trossos subratllats a llapis. Els llibres conviuen amb la família, i a la família no se la deixa marxar, així com així. I, per molt que la  guru de l’ordre, em faci donar-los-hi, les gràcies,  abans de l’adèu, sé que no em compensarà la desfeta. Ho tinc clar!

Aleshores, neix la pregunta. Com puc pretendre endreçar la vida dels altres, saltant-me, en la meva, la norma bàsica de treure llast?  Doncs, senzillament, tot és relatiu, a cada persona, a cada instant, i a cada moment que vius. El primer consell a tenir en compta quan adoptes un sistema, sigui el que sigui, és que has de fer-lo teu. Adaptar-ne, el contingut, valorant tot allò que t’aporta oportunitats per construir una vida d'acord amb el què, tu ets.

Per això et dic que tot és relatiu! Sempre tinc en compta aquesta expressió. Per a mi, és prou vàlida, abans de materialitzar qualsevol proposta amb objectius generalitzats. Fins i tot, alhora de posar en pràctica un manual d’ordre i organització, guia, o manuals d'ajuda, tots, estan bé sobre el paper, i són imprescindibles per aconseguir segons què.

Però quan ens parlen de manera general, perden efectivitat. Aleshores, ets tu qui ha de cercar en el teu sentit comú, per trobar com adaptar el contingut a les teves necessitats particulars. Està clar, doncs, que has de fer la teva interpretació, i  deixar-te de veritats absolutes. Què no existeixen!

Amb aquesta reflexió, vull explicar-te que el concepte d’ordre i organització és diferent per a cada persona. No hi ha dogma que valgui! D’aquí la importància de revisar cas, per cas, per interioritzar, d'allò que ens diuen, el què i el com, té de vàlid, per a tu. Així que, el més important és saber adaptar cada sistema, manual, etc. a les teves necessitat. S'ha de personalitzar, per això neix aquesta professió per acompanyar en el procés.

El sistema KonMari està molt bé, no el refuso pas, a mi m’ha servit, l’he fet meu. És eficaç. En ell, he aprés a plegar en vertical. A gestionar les emocions alhora de descartar. Treu culpes, no jutge, anima a desfer-te de coses. Encara que, val a dir que endreçar no és llençar-ho tot, sense més, ni més. Així qualsevol endreça!  Però el sistema, té coses que no li compro. Com desfer-me del què és vital per a mi,  i tan em fa que un manual digui que n’has de tenir un, dos, o trenta, no ho seguiré mai.

Per això, tampoc mai pretendré que un client/a meva es desfaci d’allò que li aporta benestar emocional, sigui una biblioteca, una col·lecció de sabates, o roba, records de nadó, col·leccions, tot plegat, ens parla de coses emocionalment importants per a ell/a, i potser sense cap valor pels altres. Per això cal incorporar un pensament relatiu en les valoracions que fem.

En resum:

Tots els manuals, sistemes, guies, decàlegs, incloent-hi llibres miraculosos, d’auto ajuda, cap té veritats absolutes, incloent-hi el què jo predico. Sempre, però sempre, els tens que adaptar al teu entorn social i familiar, al moment vital, al estat d’ànim, la situació econòmica que tens, i tot això, ningú ho sap millor que tu, o algú de la teva confiança.