Deixà anar, com un nen que bufa una dent de lleó. En un sospir, notaràs la deliciosa lleugeresa d’una alegria inabastable. Així comença el pròleg del llibre de Francine Jay , Menys és més. Ella, ens aporta la seva filosofia minimalista per mostrar-nos què lo important a la vida no són les nostres possessions, sinó els records i les experiencies viscudes.Les coses acumulades et llasten, no et deixen créixer, ens creen aferraments que t'impedeixen avançar. Avui parlo de saber desprendre, i no acumular.

Trobar que els menuts i adolescents participin en l'ordre i l'organització de les seves coses és difícil, però no és impossible. T'ho explico...