A casa, som un equip

"La humanitat no té cap poder d'acció sinó es treballa des de la col·lectivitat".Aquestes paraules de John Gray, filòsof britànic, m'han fet pensar en què puc fer,  per ajudar a millorar l’únic hàbitat que tenim,  i així, revertir els efectes negatius que més d’hora, que tard, patirem.

Doncs, bé, la resposta està en posar a l’abast la meva experiència en el món organitzatiu. Així que, si vull participar en els canvis, et necessito. Necessito persones que sintonitzin amb aquesta iniciativa, ja que, estic convençuda que la solució comença per incorporar nous hàbits en el nucli més petit de la escala social.  La família. I, dic família com a unitat de gestió que desenvolupa llaços emocionals en un mateix espai de vida. Per tant, en aquesta definició incloc totes les variants possibles.

Pel meu entendre, la família, es la col·lectivitat social més petita. En el seu cim s’hi desenvolupen emocions, llaços invisibles, fem pinya quan les coses van maldades, i gaudim, entre tots/es,  en els bons moments. És el primer lloc on  intercanviem coneixements. Com també, practiquem el corporativisme, per protegir-nos d’agressions externes. En tota família s’està en constant transformació. En el seu nucli, anomenat llar, hi creixen les persones que hauran de lidiar la vida en un futur.

Així que, amb tota aquesta argumentació, no et sembla que la llar és un bon lloc per començar a practicar petits canvis, per tal de revertir el desequilibri produït per un model de vida, exageradament, desajustat ?

Et proposo començar, amb poca cosa, amb unes petites normes d'organització interna. Si encara ets dels que a casa no tens paritat de feines és una bona excusa per organitzar-te millor. Comença per prendre consciencia que a casa sou un equip amb objectius comuns. T’hi apuntes?

He elaborat, en format decàleg, les normes més bàsiques per treballar plegats i no sobrecarregar uns més que altres en això d'organitzar la casa. Si et semblen útils, continuaré, com diuen en castellà, "rizando el rizo", amb altres propostes més complicades, així podrem tots/es juntes endinsar-nos, pas a pas, en això de ser organitzats. "Els petits canvis, són poderosos". No et sona aquesta dita?

Espero que aquest decàleg et sigui d'utilitat! Si així ho creus pots fer-ne ús copiant i imprimint el document, com a recordatori. Si et sembla adient el pots compartir. Si  vols seguir-me estic a, Instagram i a facebok @yolaorganitza, o pots fer-te seguidora del bloc. Gràcies, com sempre per llegir-me.

To Ms. Laura Morrison_ (2)

Yola Organitza és, l'àlter ego de qui escriu, Glòria Planas