Deixà anar, com un nen que bufa una dent de lleó. En un sospir, notaràs la deliciosa lleugeresa d’una alegria inabastable. Així comença el pròleg del llibre de Francine Jay , Menys és més. Ella, ens aporta la seva filosofia minimalista per mostrar-nos què lo important a la vida no són les nostres possessions, sinó els records i les experiencies viscudes.

Les coses acumulades et llasten, no et deixen créixer, ens creen aferraments que t'impedeixen avançar. Cal fer neteja, de tant en quant, per donar al què tenim el valor que es mereix. La meva proposta va en aquesta direcció, vull dir-te que per sentir-te lleuger/a, veient volar el dent de lleó, per viure l'alegria des de la tranquilitat de trobar-te a gust amb el què ets, val la pena, tant a casa, com a la vida deixar anar llast. Avui el tema va de saber desacumular. Sí. Desacumular, aquesta paraula que no trobaràs en cap diccionari formal, i que tant m’agrada.

La acumulació de coses materials és el nostre principal enemic. Guardem per moltes raons, per si de cas, per no ofendre, per no ser desconsiderats amb qui estimem. Per plaer. També acumulem per estatus. O, qui ha patit mancances a la vida, ho guarda tot per por a tornar a passar penúries. Però, d’altre banda, també trobem que en el procés acumulatiu s’hi amaguen motivacions relacionades amb l'estat d'ànim. Un desordre exterior, puntual, o no, a vegades ens mostra que alguna cosa ens molesta, angoixa, ens té atrapats en un bucle sense fi, per això l'ordre es relaciona amb l'equilibri emocional. Tots dos items s'ajuden, o es donen la esquena depenent del nostre ànim.

Vols viure amb fluïdesa, vols ser dent de lleó? Vols tenir una relació de distancia amb les teves coses. Vols saber? Vols distingir les que de veritat et representen com a persona?  No ho dubtis, apuntat a aquest repte, fes-te les preguntes pertinents, i pren decisions. Despren'te del que no t'agrada, no et representa, o no necessites.

 DECIDEIX:

Tens dues opcions per decidir com començar a endreçar.

Una observa, i endreça per categories

Dos fer-ho per estances

Jo, aconsello les categories, en primer moment desendreces més, perquè cal cercar tot el que trobis de la mateixa família, i com que normalment acabem deixant de tot, a tot arreu, això ens enreda tota la casa. Però l’endreça és més eficient, ja que, d’un cop has revisat tota la categoria, o família. I, d'un cop, destinaràs i endreçaràs a un sol espai. Així que, si decideixes roba, fes tota la roba. No obstant, si t'estimes endreçar per estances, preveu deixar un bon espai on guardaràs cada categoria, ja que, sinó et quedarà petit a mida que repasses estances i vas afegint elements.

PREGUNTA’T,

Un cop resolt el tema, categories o estances, toca desprendre's. El meu consells és, fer-ho des de la perspectiva del què vols quedar-te. És mes senzill en qüestió de llençar tens menys dubtes en saber que vols. Així que, mai miris de fer-ho, del costat del què vols desprendre't, perquè t'entrarà la culpabilitat, i el remordiment.

Les preguntes pertinents per valorar el que et quedes són: Ho necessito? Em dona felicitat? M’escau bé? Quant fa que no ho utilitzo? Quin estat es troba? Està trencat? Es pot arreglar? Algú, ho altre, li pot ser d’utilitat? És car? Si ho llenço puc reemplaçar-ho amb facilitat? Puc mantenir-ho? L’espai que ocupa és rellevant? Si ho llenço, podré posar-hi alguna cosa millor ?

CLASSIFICA,

De mentre et vas preguntant, has de deixar-ho en quatre piles.  

Una, El què guardaràs.  Aquí trobem tot allò que vols desar que està bé, pots utilitzar més endavant, o coses que tenen un alt valor sentimental.

Dos, El què usaràs. No cal dir que aquest és el que utilitzes, per que és temporada, o de primera necessitat, no pot funcionar el teu dia a  dia sense tenir-ho a mà.

Tres, El què retiraràs de circulació. Aquí hi va el que llençaràs, coses velletes, malmeses, etc. Una cosa que vull recalcar, el que vols despendre’t, ha de trobar el seu lloc de destí, i aquest és la deixalleria, la recollida porta a porta, avui la majoria de ciutats tenen aquest servei, busca el punt més proper, no ho llencis de qualsevol manera.

Quatre, El què reciclaràs i redistribuiràs. Aquí van les coses que podrem vendre, donar, o transformar. Això sí, sols coses que de debò puguin ser reutilitzables, les coses trencades, massa esparracades, no hi tenen cabuda.

Amb aquest quatre passos duts a terme des de començament a final, hauràs fet neteja de tot allò que et pren espai, temps de dedicació inútil, i t'hauràs quedat amb allò que realment et representa i necessites. 

El repte que et proposo és senzill, però requereix implicació, ara que la recompensa realment és gran, a mida que vas fent neteja de tot el que tens, fas repàs de la vida, i te n’adones de la quantitat de coses que t'han fet nosa, o que no has necessitat. Comproves quan temps innutil els hi has dedicat en el manteniment, i l'espai que t'han pres.

Ara em bé el cap quan vaig fer la llista de noces, evidentment, al Basar Aloy. Em vaig carregar de tantes coses, que em semblaven imprescindibles, recordo la liquadora, amb mil i una peça. Fa anys vaig dir-li adéu, farta de netejar-la sense haver servit mai. Com també, dotzenes de tovalloles blanques, reminiscències de l’aixovar, amb inicials brodades amb la meva suor, i llàgrimes. Tasques obligatòries d’estius juvenils, quan pensava amb innocència, que la base de la felicitat era trobar el príncep blau, i viure en un castell envoltada de coses, com en un conte de fades. Ara, sé que de coses millor les justes.

Com sempre et dono les gràcies per llegir-me i si et sembla útil no dubtis en compartir-ho, fer algun comentari, o subscriu-te al bloc. M'agradarà saber què penses.