La setmana passada quan us parlava de les feines de casa i la seva distribució en el temps, algunes de vosaltres vareu reaccionar dient-me de les dificultats que us trobeu alhora de mantenir l’ordre quant teniu joves adolescents, o criatures petites a casa.

Mantenir una casa mínimament endreçada requereix de motivació no sols per la nostre part, sinó de tots els qui hi viuen. No obstant, aconseguir que hi hagi certa harmonia en una llar amb joves  o criatures, abans hem hagut de passar per ser inflexibles, rondinaires, i constants en el propòsit. La lluita perquè els fills siguin endreçats no és nova.

Endreçar o deixar fer, ha existit sempre entre adolescents i progenitors, però la diferència entre els joves d'ara, i els que ja tenim una edat, és l’acumulació. Ara els nois i noies, nens i nenes, a banda de les presses per acudir a tot el què fan, gairebé no tenen temps per assimilar el control de les pertinences. Per això, tot acaba amuntegat, sense donar valor al que tenen. 

Els menuts de la casa, son un altre font de desordre. Els petits, són uns màquina alhora de treure tot allò que acabes d’endreçar. Sembla que tinguin un iman per trobar les coses recent col·locades. No falla! El dia que dediques mig matí a endreçar les joguines, l'armari de la roba, etc. ells i elles, ho detecten al instant.

Però, dintre del que cap, si et serveix de consol,  amb els petits pots treballar millor certes actituds,  i pots aconseguir que segueixin algunes normes senzilles, si els convides con si fos un joc. Malgrat tot, puc entendre que es faci pesat aconseguir la col’laboració voluntaria.

Mantenir l’ordre d’una manera moderada, a diari, requereix posar-se l’armadura de pare o mare intransigent, però alhora hem de tenir mà esquerra, hem de saber dominar la situació amb tendresa,  bon humor, i una gran dosis de paciència. No hi ha més!

Ens correspon a nosaltres com a tutors, donar pautes, posar alternatives, i sobre tot conscienciar-los de que amb la seva ajuda el dia a dia serà millor per a tots els que conviuen a la llar. Vols saber com pots posar en pràctica petits recursos?

T'ho explico en tres passos:

Negociació.  Acció.  Entrenament.

PRIMER PAS, NEGOCIACIÓ 

Primer, poseu-vos davant l’armari, pregunta-li al noi/noia com li agradaria veure’l endreçat. Què hi troba a faltar. Quines son les preferències particulars per disposar les coses. Has de consciencia’l que amb un ordre adequat guanyarà temps alhora de vestir-se. Fes-li una petita prova. Els joves valoren el temps, tot ho volen rapit, per això els fa mandra entretenir-se a guardar el què treuen. Si ho tenen fàcil ja no tenen excusa!

Aleshores negocieu un pla d'endreça. Què pot assumir? Plegar i guardar la roba? Fer el llit? Mantenir el terra lliure de coses extra?... Temporalitzeu, poseu un temps horari. Fes el seguiment del compromís.

Sobre tot, valora-li l’esforç, malgrat no sigui perfecte el resultat. No imposis el teu criteri, ni els desfacis el què han fet, si de cas, suggereix canvis, només quan el seu  propòsit inicial no funcioni.

SEGON PAS PASSAR A L'ACCIÓ

1. Ensenya’li a dividir l’armari deixant un espai per cada tipus de peces i complements. Separa el lloc per les peces plegades, com samarretes, dessuadores, pantalons, jerseis, roba interior. Deixa lloc per les sabates, i complements. Un lloc ben definit per cada cosa, y cada cosa el seu espai. Així ja de bones a primeres no barrejaran tipus de peces.

2. A la part de d’alt de l’armari el que menys es fa servir, per exemple la roba fora d’estació, bosses, anorac.

3. Només s’han de penjar amb penjadors les camises, vestits, jaquetes, peces d’abric (sinó es disposa d’armari al rebedor). Important, un penjador, una peça. S’ha de deixar espai entre els penjadors, i la roba. Si no és el cas vol dir que hi ha massa roba. Fes tria de peces velletes, per cosir, o encongides.

4. La porta de l’armari, part interior, pot usar-la amb un organitzador, tipus penjador, barra amb ganxets, o de bossetes, allà hi pot guardar complements. Ulleres, cinturons, bijuteria, fulards, etc.

5. Per visualitzar un ordre pràctic dins l’armari, ajuda’t de cistelles o caixes contenidores. les transparents van molt bé, quan no és el cas, etiquetar-les. Als espais inferiors, les caixes millor sense tapa, fan de divisors d'espais, t’ajuden a mantenir l’ordre entre categories de peces. Visualment ajuden molt a aconseguir harmonia, i a la pràctica son efectives, cent per cent.

TERCER PAS ENTRENAMENT

Organitzar bé l’armari és el primer pas per crear bons hàbits. A mig termini acabaran formen part del dia a dia. Però perquè aquests siguin duradors, han de ser fàcils de portar a terme. Així que, tenint en compta que si son petites les criatures, les peces bàsiques han d’estar assequibles a la seva alçada. Perquè volem que puguin se autònoms alhora de vestir-se. Ensenya'ls, també a plegar i guardar la roba des de petits, que ho adoptin com un costum natural. A més, si els hi proposes com un joc, on cada peça a d’estar amb la seva família, els agradarà i col·laboraran contents.

El què no has de fer mai, sobre tot amb els nois i noies, és imposar l’ordre. Si son adolescents, et caldrà negociació, un estira i arronsa, per aconseguir uns mínims que us resolguin el tema per les dues bandes. Tampoc, els exigeixes que endrecin com tu ho faries, deixa’ls que descobreixin el seu propi ordre, això sí, que ho facin! Si no funciona els proposes com tu ho faries. Acompanyar en el procés per trobar un equilibri  entre un abans ple de caos, i un caos endreçat és l’objectiu. Després ja aniran perfeccionant.

Espero que aquest consells et serveixin d'ajuda. Són recomanacions testades sorgides de la experiència de treballar des de la prova/error. Pots fer-les teves adaptant-les a les teves necessitats. Però, mantingue't ferma en el propòsit. Educar és això, fermesa en les conviccions, i tendresa en les actituds. 

Com sempre gràcies per llegir-me, i si hi trobes de interès el què t'escric, no dubtis en compartir-ho!