Quan acaba el cicle anual, com la majoria de persones, tinc per costum fer un repàs de com m'ha anat l'any.  fins no fa gaire temps, pel meu caràcter, diguem-ne, "optimista realista", (altres en dirien pessimiste) em trobava que alhora de posar per escrit, i de memòria, el meu inventari de l'any, em pesaven més els moments negatius, que tot allò de bo que havia aconseguit. Fins que, per fi, fa un parell d’anys, vaig trobar la clau per canviar aquest regust agredolç que no em deixava valorar tots els moments de goig, i les fites aconseguides.

Vaig descobrir una tàctica que m'ha ajudat a valorar positivament tot el què he fet durant l’any. I, vull explicar-t'ho!

Escriure el què fas és una manera per no oblidar, o al menys, que el temps i els sentiments no et distreguin de la realitat. Així que, escric, en calent, el mateix dia que em passa. Ho faig en un tros de paper, o en un post-it. Apunto un fet o una acció, una fita aconseguida, quelcom excepcional. Ho relaciono amb un sentiment que m'ha produït. I, també afegeixo el nom/s propi més rellevant que ha participat en el fet que vull recordar.  Ho guardo en una capseta tipus guardiola, allí vaig acumulant durant l'any els èxits, fites, accions rellevants.

Quan a final d’any obro la capsa i rellegeixo el que he escrit, veig a cop d’ull que he tingut un any ple a vessar de vivències, fites superades, propòsits complerts, i  a més, veig les persones que m'han acompanyat en moments bonics, o no tant.  Els records de l'any prenen forma humana. Tenen cara i ulls!

Així que, ara, al acabar l’any, puc agrair-los, d’una manera, o altre, de paraula, o de pensament, el haver format part del meu relat. Puc donar-los-hi, les gràcies per infinitat de coses viscudes i en les quals han participat.

Així que aprofito el post per agrair-los: el suport rebut, per ensenyar-me camins nous per recorre, per aixecar-me quan m’he caigut, per fer-me somriure, i riure a cor que vols, per sorprendrem, per donar-me la oportunitat per compartir experiències, per empenyem a superar-me, per animar-me a seguir amb les meves cabòries, o senzillament per acceptar-me tal com sóc amb virtuts, i febleses. I, també, perquè no dir-ho, també els donno les gràcies, els què en moments puntuals, m’han tret de polleguera, m’han fet plorar, patir, o neguitejar. Què un any dona per molt! A tots, tinc l'oportunitat d'agraïr-los els moments viscuts perquè, d’alguna manera, m’han fet sentir viva.

Vaig començar l'any amb molta por (alguns, molts pocs, ho saben) però acabo amb un balanç molt encoratjador, molts camins per recorre, per explorar, i viure’ls. Sembla que no, però des de que he canviat la manera de veure el meu petit món, veig que tinc molta sort, moltes ganes, encara, de fer coses, i sobre tot de poder-les compartir. La negativitat ara és només una anècdota en el balanç. Gaudeixo molt més de tot allò que visc. Sobre tot també vull agraïr a totes aquelles persones que m'han servit de referent i m'han ajudat a entrar en el món de l’ordre i l’organització professional, elles tenen molta part d’influència en aquest canvi de xip.

La idea de la capsa anual, com veus, funciona. Així què, si vols ves buscant una capsa ben mona. Tens 365 dies per endavant per omplir-la. De mentre, també t'agraeixo, a tu, que deixes el teu temps, per llegir-me, per passar per aquí, per fer-me costat, i per interessar-te pel què  t'explico. Aquest bloc no reeixiria si tu no hi fossis. Moltes Gràcies. Bon Any 2019.