Saps que guarda el teu armari?

Parlem d’armaris! Has fet una mirada realista al teu armari abans de llençar-te a comprar roba de la nova temporada? Saps el què hi tens a dintre? T’has adonat quin % de roba utilitzes habitualment? I, què no? Has observat la roba que fa estada, sense que tingui l’oportunitat de ser lluïda?

Bé doncs, totes aquestes preguntes són les que vull contestar-te segons l’experiència en el camp de l’Ordre i l’Organització que disposo. Si et sembla bé, comencem…
Continua la lectura de “Saps que guarda el teu armari?”

La primavera, ja és aquí

Temps de renovació, per  deixar que circuli l’aire

Passejant per les ciutats, pobles, racons i camins, tot fa olor de primavera, els ametllers florits són l’anunci que la vida torna a ressorgir. Els aparadors, ja respiren nova temporada. Aviat començarem a pensar a desfer-nos de la roba d’abrigar i substituir-la per roba de colors, flors, teixits lleugers, que donaran alegria a les nostres vides.

Ara, en aquesta època que tot reneix, és l’ocasió ideal per planificar quines són les necessitats de casa teva. És el moment ideal per acabar amb  aquell desordre puntual que tant et molesta. És un bon moment per fer-te el propòsit de preparar la casa per rebre un nou cicle vital. Fes-li una bona depuració, una bona purga, per deixar-li espai, perquè entrin, coses, noves. Així què, en primer lloc, comença per fugir de l’acumulació, fes neteja de tot el que et fa nosa. Fes lloc, deixa que circuli l’aire. Deixa que entri la vida.

Continua la lectura de “La primavera, ja és aquí”

Para qué cambiar lo que funciona!

Hay cosas que por mucho que quiera me cuesta cambiar. Una de ellas es mi cocina. Cuarenta años con la misma cocina, seguro que ya le tocaría un cambio, pero que le vamos a hacer, aún no he tenido tiempo de planificar la cocina de mis sueños, y es que por otro lado, no he echado nada en falta. Así que ya veis soy de las que apura las cosas hasta que no pueden más. Una voz en mi interior me dice que aún me sirve, que está bien, entonces ¿para qué cambiar lo que funciona?…

Reconozco mis apegos, como veis, no predico mucho con el ejemplo de deshacerme de lo viejo. Las cosas que consideramos viejas si están cuidadas no son viejas. Hay que distinguir entre antiguo y viejo! La experiencia me ha demostrado que lo antiguo siempre tiene esa pátina interesante, un valor, lo viejo es otra cosa.

Continua la lectura de “Para qué cambiar lo que funciona!”

Lavar y Planchar

Preparando y revisando el temario para un taller practico sobre orden y organización que daré dentro de poco, me he dado cuenta que he hablado de un buen número de temas sobre ordenar la ropa, del orden y la organización de la casa, de planificar, de deshacernos de lo que no nos representa, y sobre qué recursos técnicos utilizar. Pero no os he hablado de limpiar. Concretamente de cómo mantener nuestra ropa en condiciones óptimas para que esté reluciente y siempre a punto. Continua la lectura de “Lavar y Planchar”

Aprendre a “desacumular”,

Deixà anar, com un nen que bufa una dent de lleó. En un sospir, notaràs la deliciosa lleugeresa d’una alegria inabastable. Així comença el pròleg del llibre de Francine Jay , Menys és més. Ella, ens aporta la seva filosofia minimalista per mostrar-nos què lo important a la vida no són les nostres possessions, sinó els records i les experiencies viscudes.

Les coses acumulades et llasten, no et deixen créixer, ens creen aferraments que t’impedeixen avançar. Cal fer neteja, de tant en quant, per donar al què tenim el valor que es mereix. La meva proposta va en aquesta direcció, vull dir-te que per sentir-te lleuger/a, veient volar el dent de lleó, per viure l’alegria des de la tranquilitat de trobar-te a gust amb el què ets, val la pena, tant a casa, com a la vida deixar anar llast. Avui el tema va de saber desacumular. Sí. Desacumular, aquesta paraula que no trobaràs en cap diccionari formal, i que tant m’agrada. Continua la lectura de “Aprendre a “desacumular”,”

Com crear bons hàbits en adolescents i criatures

La setmana passada quan us parlava de les feines de casa i la seva distribució en el temps, algunes de vosaltres vareu reaccionar dient-me de les dificultats que us trobeu alhora de mantenir l’ordre quant teniu joves adolescents, o criatures petites a casa.

Mantenir una casa mínimament endreçada requereix de motivació no sols per la nostre part, sinó de tots els qui hi viuen. No obstant, aconseguir que hi hagi certa harmonia en una llar amb joves  o criatures, abans hem hagut de passar per ser inflexibles, rondinaires, i constants en el propòsit. La lluita perquè els fills siguin endreçats no és nova. Continua la lectura de “Com crear bons hàbits en adolescents i criatures”

Tot és relatiu, incloent els sistemes d’ordre.

He vist a les xarxes que hi ha una mena de moguda en relació a la nova sèrie de Netflix, on se’ns ofereix saber endreçar de la mà de la més popular guru de l’ordre. La japonesa Marie Kondo. Una dona gairebé desconeguda, fins ara, per un gran nombre de persones alienes al circuit de l’ordre i la organització. Però amb la sèrie, s’ha fet tant popular, que fins i tot, revistes, diaris, i tertúlies de forans, no vinculats en el tema, en parlen. Com era d’esperar, com no podria ser d’altre manera, ja han sorgit les veus pro activistes, i les detractores del seu sistema d’ordre. Per això com a professional et vull donar la meva valoració.

Continua la lectura de “Tot és relatiu, incloent els sistemes d’ordre.”

Feines Diaries, Setmanals, Estacionals

Sembla que al començar un nou any vulguem fer net del passat, i començar de cero amb bons propòsits. A mi em passa que aquesta dèria m’agafa al setembre, després de l’estiu. Així que, ara, al començar l’any, més o menys, tinc els propòsits relacionats amb la feina, i la família bastant encarrilats. Malgrat això, hi ha dos temes que si me’ls deixo per començar l’any. Un, els propòsits que relaciono amb la millora personal. Majoritariament abracen millores en habilitats, actituds, aprenentatges, o accions que vull emprendre pel meu gaudir, i per  l’altre banda, tinc els propòsits relacionats amb les coses de la casa. La meva llar.

Així que, he pensat que ara que just comença l’any és un bon moment per  parlar-te de com distribueixo les feines de la casa. El meu mètode segueix una regle bàsica d’ordre i neteja basat en la constància, la qual, redueixo a tres categories temporals. Diaries, Setmanals, EstacionalsRepartartint les tasques en aquest tres àmbits, dominaràs l’ordre i l’organització de tota la casa. Aconseguiràs que aquesta no quedi desbordada, convertint-se en el lloc tranquil i càlid que vols per a tu, i els teus. Continua la lectura de “Feines Diaries, Setmanals, Estacionals”

Un any dins una capsa

Class of 2021BS Business Administration (1)

Quan acaba el cicle anual, com la majoria de persones, tinc per costum fer un repàs de com m’ha anat l’any.  fins no fa gaire temps, pel meu caràcter, diguem-ne, “optimista realista”, (altres en dirien pessimiste) em trobava que alhora de posar per escrit, i de memòria, el meu inventari de l’any, em pesaven més els moments negatius, que tot allò de bo que havia aconseguit. Fins que, per fi, fa un parell d’anys, vaig trobar la clau per canviar aquest regust agredolç que no em deixava valorar tots els moments de goig, i les fites aconseguides.

Vaig descobrir una tàctica que m’ha ajudat a valorar positivament tot el què he fet durant l’any. I, vull explicar-t’ho!

Escriure el què fas és una manera per no oblidar, o al menys, que el temps i els sentiments no et distreguin de la realitat. Així que, escric, en calent, el mateix dia que em passa. Ho faig en un tros de paper, o en un post-it. Apunto un fet o una acció, una fita aconseguida, quelcom excepcional. Ho relaciono amb un sentiment que m’ha produït.  I, també afegeixo el nom/s propi més rellevant que ha participat en el fet que vull recordar.  Ho guardo en una capseta tipus guardiola, allí vaig acumulant durant l’any els èxits, fites, accions rellevants.

Quan a final d’any obro la capsa i rellegeixo el que he escrit, veig a cop d’ull que he tingut un any ple a vessar de vivències, fites superades, propòsits complerts, i  a més, veig les persones que m’han acompanyat en moments bonics, o no tant.  Els records de l’any prenen forma humana. Tenen cara i ulls!

Així que, ara, al acabar l’any, puc agrair-los, d’una manera, o altre, de paraula, o de pensament, el haver format part del meu relat. Puc donar-los-hi, les gràcies per infinitat de coses viscudes i en les quals han participat.

Així que aprofito el post per agrair-los: el suport rebut, per ensenyar-me camins nous per recorre, per aixecar-me quan m’he caigut, per fer-me somriure, i riure a cor que vols, per sorprendrem, per donar-me la oportunitat per compartir experiències, per empenyem a superar-me, per animar-me a seguir amb les meves cabòries, o senzillament per acceptar-me tal com sóc amb virtuts, i febleses. I, també, perquè no dir-ho, també els donno les gràcies, els què en moments puntuals, m’han tret de polleguera, m’han fet plorar, patir, o neguitejar. Què un any dona per molt! A tots, tinc l’oportunitat d’agraïr-los els moments viscuts perquè, d’alguna manera, m’han fet sentir viva.

Vaig començar l’any amb molta por (alguns, molts pocs, ho saben) però acabo amb un balanç molt encoratjador, molts camins per recorre, per explorar, i viure’ls. Sembla que no, però des de que he canviat la manera de veure el meu petit món, veig que tinc molta sort, moltes ganes, encara, de fer coses, i sobre tot de poder-les compartir. La negativitat ara és només una anècdota en el balanç. Gaudeixo molt més de tot allò que visc. Sobre tot també vull agraïr a totes aquelles persones que m’han servit de referent i m’han ajudat a entrar en el món de l’ordre i l’organització professional, elles tenen molta part d’influència en aquest canvi de xip.

La idea de la capsa anual, com veus, funciona. Així què, si vols ves buscant una capsa ben mona. Tens 365 dies per endavant per omplir-la. De mentre, també t’agraeixo, a tu, que deixes el teu temps, per llegir-me, per passar per aquí, per fer-me costat, i per interessar-te pel què  t’explico. Aquest bloc no reeixiria si tu no hi fossis. Moltes Gràcies. Bon Any 2019.

A casa, som un equip

La humanitat no té cap poder d’acció sinó es treballa des de la col·lectivitat”. Aquestes paraules de John Gray, filòsof britànic, m’han fet pensar en què puc fer,  per ajudar a millorar l’únic hàbitat que tenim,  i així, revertir els efectes negatius que més d’hora, que tard, patirem.

Doncs, bé, la resposta està en posar a l’abast la meva experiència en el món organitzatiu. Així que, si vull participar en els canvis, et necessito. Necessito persones que sintonitzin amb aquesta iniciativa, ja que, estic convençuda que la solució comença per incorporar nous hàbits en el nucli més petit de la escala social.  La família. I, dic família com a unitat de gestió que desenvolupa llaços emocionals en un mateix espai de vida. Per tant, en aquesta definició incloc totes les variants possibles.

Pel meu entendre, la família, es la col·lectivitat social més petita. En el seu cim s’hi desenvolupen emocions, llaços invisibles, fem pinya quan les coses van maldades, i gaudim, entre tots/es,  en els bons moments. És el primer lloc on  intercanviem coneixements. Com també, practiquem el corporativisme, per protegir-nos d’agressions externes. En tota família s’està en constant transformació. En el seu nucli, anomenat llar, hi creixen les persones que hauran de lidiar la vida en un futur.

Així que, amb tota aquesta argumentació, no et sembla que la llar és un bon lloc per començar a practicar petits canvis, per tal de revertir el desequilibri produït per un model de vida, exageradament, desajustat ?

Et proposo començar, amb poca cosa, amb unes petites normes d’organització interna. Si encara ets dels que a casa no tens paritat de feines és una bona excusa per organitzar-te millor. Comença per prendre consciencia que a casa sou un equip amb objectius comuns. T’hi apuntes?

He elaborat, en format decàleg, les normes més bàsiques per treballar plegats i no sobrecarregar uns més que altres en això d’organitzar la casa. Si et semblen útils, continuaré, com diuen en castellà, “rizando el rizo”, amb altres propostes més complicades, així podrem tots/es juntes endinsar-nos, pas a pas, en això de ser organitzats. “Els petits canvis, són poderosos”. No et sona aquesta dita?

Espero que aquest decàleg et sigui d’utilitat! Si així ho creus pots fer-ne ús copiant i imprimint el document, com a recordatori. Si et sembla adient el pots compartir. Si  vols seguir-me estic a, Instagram i a facebok @yolaorganitza, o pots fer-te seguidora del bloc. Gràcies, com sempre per llegir-me.

Yola Organitza és, l’àlter ego de qui escriu, Glòria Planas

To Ms. Laura Morrison_ (2)