Feines Diaries, Setmanals, Estacionals

Sembla que al començar un nou any vulguem fer net del passat, i començar de cero amb bons propòsits. A mi em passa que aquesta dèria m’agafa al setembre, després de l’estiu. Així que, ara, al començar l’any, més o menys, tinc els propòsits relacionats amb la feina, i la família bastant encarrilats. Malgrat això, hi ha dos temes que si me’ls deixo per començar l’any. Un, els propòsits que relaciono amb la millora personal. Majoritariament abracen millores en habilitats, actituds, aprenentatges, o accions que vull emprendre pel meu gaudir, i per  l’altre banda, tinc els propòsits relacionats amb les coses de la casa. La meva llar.

Així que, he pensat que ara que just comença l’any és un bon moment per  parlar-te de com distribueixo les feines de la casa. El meu mètode segueix una regle bàsica d’ordre i neteja basat en la constància, la qual, redueixo a tres categories temporals. Diaries, Setmanals, EstacionalsRepartartint les tasques en aquest tres àmbits, dominaràs l’ordre i l’organització de tota la casa. Aconseguiràs que aquesta no quedi desbordada, convertint-se en el lloc tranquil i càlid que vols per a tu, i els teus. Continua la lectura de “Feines Diaries, Setmanals, Estacionals”

Regals, papers i cintes

Entrem de ple a la setmana del pont abans de Nadal. Ara sí, ja comencem a tenir clar que no ens podem escapar en complir amb un dels costums més arrelats per aquestes dates. Els regals.

Regalar, ens omple de joia, ens fa il·lusió, però també ens comporta un gran neguit quan el compromís és d’alta intensitat. No és el mateix fer un regalet de l’amic invisible als companys de feina, que un regal al teu fill/a o net/a, o per algú que hi tens especial afecta. Com és evident, la carrega emocional que implica en aquesta segona situació ens condiciona, molt més, la recerca del regal adequat. No implica sols l’acte de comprar, sinó que si amaga la esperança de voler resoldre, amb nota, el tema. L’objectiu, no ho oblidem, és donar felicitat. 

Regalar és tot un art, hi ha persones que hi tenen la mà trencada. Però, a mi, sempre m’ha costat decidir. Requereix temps, temps per pensar en què, i temps per anar a la recerca d’allò que creus pot deixar petjada a qui has de regalar. Però, la pega és que el temps ens manca. Aquesta és una dura realitat!

Adonar-me’n de que els dies passaven volant, i les hores eren escasses, em neguitejava. Així que, acabava fent tot el contrari. Anar de compres sense saber ben bé el què volia comprar, pensant que al veure aparadors, per art d’encanteri, em vindria la inspiració. Però, aleshores, em trobava que altres persones estaven en la mateixa tessitura que una servidora. Trobava botigues plenes, carrers plens, cues inacabables, i m’aclaparava, de tal manera, que sols volia fugir corrents per acabar amb una experiència tant poc gratificant. Almenys, aquest és el meu record. És la situació que personalment m’he trobat, una colla d’anys.

Si aquest és també el teu cas, si tu també et trobes aclaparat alhora de decidir regals en aquestes festes, t’aconsello aquestes mesures que a mi m’han funcionat:

Primer, dedico una columna a la llibreta de les llistes, per a cada una de les persones que he de regalar. Això ho faig amb molt de temps d’antelació. Segon, allà vaig apuntant tot el que observo que pot necessitar, també el que comenta que li agrada. Tercer, de tot allò que he apuntat identifico el què em pot interessar a mi, per preu, per facilitat de trobar-ho, i trio un parell d’opcions. Quart, no m’espero a darrera hora per anar a comprar-ho.  I menys, deixar-ho, per fer-ho tot en un sol dia, (és esgotador). Prefereixo dedicar un hora, o dues, en diferents dies, i setmanes. Vaig a la directa, a buscar allò concret, al establiment que m’ho pot oferir, sense plantejar-me cap més opció que no sigui a la llista, ni m’entretinc a mirar per mirar, perquè segur que cauré en coses que no necessito comprar. Cinquè, repeteixo l’acció per cada una de les persones de la meva llista. Així sense adonar-me’n, vaig resolent el tema de les compres nadalenques, d’una manera més racional, tocant de peus a terra.

A banda, de comprar els regals, avui et trobes, que en segons quin tipus d’establiments t’has d’embolicar tu els paquets. Ho trobo fatal. Haver de fer una segona cua per embolicar tu mateix un paquet em treu de polleguera. El qual, amb les presses i els nervis et queda, perdoneu-me l’expressió, fet un xurro. Això no passa en el comerç de barri, o de confiança et donen una atenció personalitzada, per tant, aquesta sempre és la meva preferència inicial, ja que tot el procés de compra és molt més satisfactori. No obstant, si m’he de veure en la tessitura de comprar en grans magatzems, no faig cua, prefereixo embolicar els regals a casa. M’encanta embolicar, deixo fluir la imaginació, si pot ser, faig que el regal perdi l’evidencia, camuflar-lo aconseguint que tingui formes insospitades. Papers, cintes, bosses, etiquetes, tisores, cita adhesiva sempre tinc un raconet a casa per emmagatzemar amb cura tot aquest material, perquè durant tot l’any ocupa un espai ben determinat, sempre disponibles, sempre esperant a ser usat. Sembla que no, però m’ha solucionat algun contratemps, en moments puntuals. Però cal tenir-ho ben guardat, en un mateix espai, pot ser una caixa, gaveta, una bossa gran evitant possibles esclafaments. Per a mi, és quasi un imprescindible, perquè no saps en quin moment inoportú ho necessitaràs.

Regalar és donar, donar el teu temps, el teu afecta. Fa il·lusió regalar, però també rebre’ls sabent que s’hi han esmerat esforços per trobar allò que et fa sentir bé, i si va embolicat bonic, encara més teniu l’èxit assegurat.

Si trobeu que aquest post pot ser útil, o us ha agradat i voleu compartir-lo, no ho dubteu. és el millor regal que em podeu fer. Moltes gràcies per llegir-me!

Planificar

Gestionar el temps, i portar una bona planificació de les feines ens ajuda a veure en què, l’utilitzem. La planificació és una eina eficaç, per identificar objectius, establir prioritats, alhora, ens allibera d’agafar masses compromisos. Ens ajuda a no distreure’ns del camí.

No voldria que pensessis que l’hàbit de planificar el temps, i les tasques a fer, és només per a persones meticuloses, o per endreçades de mena. T’asseguro que no té res a veure en ser, o no ser, organitzat de naixement, sinó que apareix per frenar el “ja ho faré demà” i donar sortida a totes les tasques que tenim programades. Però, també t’ajuda a no allunyar-te del teu propòsit inicial, i poder veure, a cop d’ull, a quin àmbit, de la vida, dediques més temps. Per tant, seguir unes rutines d’ordre i organització és qüestió d’aprenentatge, a banda, de si has nascut amb mentalitat quadriculada, o no.

No sóc endreçada de mena. No vaig néixer amb la capacitat organitzativa, ni meticulosa que se li pressuposa a tota persona amant de l’ordre, i la neteja. Quan examino, amb la perspectiva dels anys, el meu recorregut vital, me’n adono que ha estat, de tot, menys convencional. Potser perquè he cremat etapes fora dels rols establerts, potser perquè sempre he fet mil feines alhora, potser perquè en el meu cap han bullit  mil idees, bones i dolentes. Sorgides, d’un per què no?…o d’un, potser si?… Perquè mai he tingut miraments alhora de llençar-me a posar en pràctica qualsevol cosa que em fes goig. Amb això, sóc conscient que he agafat dreceres, algunes, sense sortida. M’he apartat del què volia fer, per mil raons. He improvisat, més d’una vegada, O m’he deixat portar per la intuïció. Tot plegat, barreres internes que em distreien del camí. Així doncs, amb aquesta confessió, podràs deduir que la manca de planificació, per no saber marcar-me els passos a seguir, m’han portat a conviure amb moltes desil·lusions, i alguns fracassos, fent-me més llarg el camí que volia recorrer. Però, val a dir, que eren tant engrescadores les cruïlles que m’apareixien, que era incapaç de resistir-m’hi. De tot se’n aprèn,  i mai és tard per rectificar!

Per això, vull conscienciar-te de tot el què pots aconseguir si ets capaç d’incloure un sistema d’organització ben planificat. Només tens que perdre uns minuts en omplir un planer, setmanal que t’ajudi a visualitzar d’una forma senzilla i eficaç, els objectius, i les tasques a fer. Categoritzar-les per àmbits de la vida, o rols. Temporalitzar-les. Amb dia, i horari. Amb aquest gest, reduiràs el temps per aconseguir el que has de fer, podràs revisar el què, estàs fent. Podràs adequar, i reconduir les feines cada cop que et trobis perdut/da o tinguis un problema urgent. Guanyaràs qualitat de vida. Reduiràs l’estrès.

Els planificadors, dietaris i altres estris d’organització, son una bona eina que sols et demanen uns minuts per a la reflexió. A mi, m’agraden tots els planificadors de paper. Dietaris, llibretes, i planers, m’enamoren. Ara ja tenim els del 2019 a les papereries. No obstant, també porto al mòbil el calendari amb les tasques importants, o urgents de darrera hora i les cites programdes, és un recodatori virtual complemntari, però sens dubta el què m’ajuda a aconseguir fites, és el planificador de tasques setmanals.

COM PLANIFICAR 

1. Fes llistes, quan se’t passi una idea pel cap apuntala en una llibreta. Per exemple: Regals, Compres, Reformes, Neteges, Endreçar, Visites, Entrevistes, Formació, Trucades, Sortides, etc.

2. Passa el contingut de les llistes al planificador setmanal de tasques a fer.  Sols t’ocuparà uns minuts, jo ho faig cada diumenge.

3. Dóna-li un horari, de començar i acabar.

4. Categoritza les tasques per rols que assumeixis. Família, Feina, Casa, Personal. Marca-les amb un color. Així, veuràs a cop d’ull a què li dediques més temps. Si vols, podràs equilibrar-ho, o  alleugerir-te de compromisos, i de feines pendents que potser pots delegar.

5. Classifica les tasques per:  Urgents, son les imprevistes. Importants, les què no pots perdre de vista. Necessàries, les que no tenen dia, ni hora d’execució però que has de fer.

T’adonaràs que la planificació del temps, i feines, és un aliat que t’ajuda a aconseguir objectius. Veuràs amb eficàcia la quantitat de feines que assumeixes i a quines categories pertanyen. Veuràs com vas avançant aconseguint els objectius marcats. Defugiràs de les distraccions. Et sentiràs eficient.  Notaràs que vas per bon camí. Aconseguiràs el què et proposis! Gestionar i planificar el temps, i les tasques, a mi m’ha funcionat. Per això m’atreveixo a posar-ho per escrit, per explicar-te, que funciona!

Si t’agrada el què escric, et sembla útil no dubtis en compartir-ho, pots seguir la pàgina, o si tens comentaris estaré encantada en respondre’t. Gràcies per llegir-me.

EQUILIBRI

Equilibri estat en repòs, o de moviment uniforme d’un cos

Aquesta és la definició general que s’utilitza per entendre el mot equilibri. Però l’equilibri es pot entendre de moltes maneres. A mi m’agrada en particular utilitzar el mot en el camp de l’ordre i l’organització, perquè ens adreça directament a l’harmonia i el benestar emocional. L’equilibri és un valor que es visualitza en positiu. L’equilibri troba el seu espai ideal entremig de dos pols contraris, com per exemple, entre l’ordre i el caos, l’acumulació i l’austeritat, la llibertat i la dependència. És la mesura dels extrems.

Equilibri és el nom que he triat per aquest bloc. Perquè és un matis que nos ens radicalitza en cap opció, i a mi no m’agradan els extrems. L’equilibri ens dona ales per volar per  allà on vulguem ser. És un mot permeable sobre tot quan l’adaptem a la manera de viure la casa. I, d’això vull parlar-vos, de trobar l’equilibri necessari per incorporar de nou el gust per l’ordre i organització a la llar. I, alhora, donar eines, les que jo utilitzo, las que he aprés al llarg dels anys, les que m’han ensenyat.

Fa temps que detecto una manca de referents en l’àmbit de l’ordre i la organització i manteniment de les nostres pertinences. Potser perquè les preses de la nostre època i l’estil de vida ho han fet possible. A les llars predomina la acumulació pel consum exagerat, i que consti que no hi estic en contra d’un consum planificat, però si ho estic de la acumulació que ha facilitat que la qüestió d’endreçar s’hagi convertit en quelcom impossible de gestionar.

La manca de referents ha fet sorgir amb gran èxit tota una collita de gúrus de l’ordre, que l’han posat en qüestió. A darrera d’això les organitzadores professionals s’estan implementant i fan falta. Ningú  neix ensenyat.

Així que aprofito la experiència acumulada amb els anys i l’aprenentatge en els nous mètodes que estan sorgint per comunicar tendències, tècniques i així participar en retrobar el gust per l’ordre i l’organització de casa. Vull compartir les tècniques que jo utilitzo. Ràpides i senzilletes i que funcionen. M’agrada la casa, i les coses de casa, com diuen en àngles, sóc una #homelover, perquè m’apassiona endreçar i crear llar. Encara que a vegades, com tothom, las cirmcustancies de la vida han fet d’aquesta tasca un impossible. Però son moments puntuals, perquè sense ordre i organització no puc viure, ni pensar, ni ser. Així que, a la que puc m’hi torno a posar. Desacumular (paraula inventada) tot el que puc, fer dissabte, i deixar que tot l’espai que disposo flueixi. No hi ha res més gratificant.

No us faci mandra ser endreçats, té moltes avantatges, a nivell de benestar, salut emocional i de felicitat, sense oblidar l’estalvi econòmic que us aportarà. Entrenar en la pràctica de l’ordre, és educar en el respecte, per a tu, els teus, i els altres. I per acabar d’arrodonir-ho, no vull deixar d’esmentar que controlant-ne l’excés i les duplicitats també farem menys residus i ajudarem a mitigar la petjada ecològica.

Les nostres coses ens identifiquen, i des d’un llenguatge no verbal, parlen per nosaltres. Per això es important donar el valor que els correspon. Elles comuniquen el que som. Si la nostre casa i l’espai on ens relacionem, transmet una influencia positiva, desprenen serenitat, sens dubta, guayarem en equilibri,  podrem prendre decisions ràpides, controlarem el temps, tindrem menys coses que distreguin la nostre ment, tot plegat, ens anydarà a viure en un lloc on respirarem benestar, per tant, tot son avantatges.

Si us sembla una bona proposta i voleu compartir una estona amb mí, podeu seguir-me i compartir aquest escrit. Gràcies