Tornar a l’origen

Destacat

Per ser original, a vegades, cal tornar a l’origen. Aquesta frase, se suposa, la va dir Antoni Gaudí. Ell en la seva peculiar manera de concebre l’arquitectura, va treure idees del que tenia més a prop, la natura. Però nosaltres, al pas que anem, no sé si podrem treure idees de la natura, perquè ben aviat no ens en quedarà.

El canvi climàtic és un fet contrastat per tots aquells qui mesuren paràmetres sobre el clima, i així ho afirmen. Les dades no menteixen. Malgrat que algunes persones, masses pel meu gust, neguen les evidències. Però no està tot perdut. Encara!! Cada cop hi ha més gent més convençuda de la destrucció del nostre hàbitat, i pensen com jo, que calen canvis d’actituds urgents.

Veiem com persones de totes les edats ajunten esforços per conscienciar i promoure canvis. Perquè som la gent, l’opinió pública, qui pot parar el fatal desenllaç. Els polítics necessiten una empenteta, han atendre els nostres desitjos de canvi, perquè els hi va la cadira. Les empreses, d’altra banda, també, cada cop estan més conscienciades de la necessitat de protegir el medi. Ho fan, gràcies a la pressió del consumidor.

Dins del meu àmbit de treball, com sabeu, l’Ordre i l’Organització, parlo sovint de canvi d’hàbits. La meva dèria és ensenyar a sortir de l’efecte del consumisme. Potser perquè el conec de molt a prop. Sé que té part de culpa en la precarietat laboral, contaminació, esclavatge, i un llarg etcètera. No us dic que no compreu, si no cal fer-ho amb seny. El consum és necessari, ens hem d’abastir de coses. A més, el món encara es mesura des de l’òptica de creixement econòmic, per tant, hem de comprar.

Però el consumisme, ens porta a l’acumulació de coses, i com tot el que acaba amb “isme”, no és gaire bo, és un recurs esgotador, tant de felicitat i de primeres matèries. Fa mal, a les persones i a les economies, com a mínim al 99% de la població. Per tant, ens cal, amb urgència reduir aquest “isme” i deixar-ho en un consum necessari, segons cada estil de vida.

Així que, EL PRIMER NIVELL de L’ORDRE és aprendre a DONAR VALOR a què tenim o necessitem. Tal com feien els nostres pares, i avis. Hem d’aprendre aDESACUMULARde treure llast, a tot allò que ens fa nosa, ens sobra, i fa que el nostre dia a dia, caigui en una dependència, poc saludable, de les nostres coses.

Les coses estan per servir-nos, per ajudar-nos, i no al contrari. Hem de saber quines coses ens representen. Quines coses necessitem, i quines ens perjudiquen o ens compliquen la vida. I, sobretot, fer-nos moltes preguntes, abans de comprar per impuls.

Aprendre a “DESACUMULAR” i no tenir remordiments, ni culpa de desfer-nos del que no ens representa, és ben senzill, i avui, us ho vull explicar.

Així que, si us ve de gust, podeu seguir aquests passos que ús seran de gran ajuda per començar a participar d’un canvi real, que a banda que ens aportarà beneficis personals també els farà a la casa de tots.

COM APRENDRE A “DESACUMULAR

EL primer de tot: ¿Quins Objectius he d’assolir?

1- Has de conèixer-te , i conèixer quin és el teu estil de vida. El de veritat, no el que voldries projectar.

2- Fer avaluació de tot allò que tens. Observar cada una de les teves pertinences. Has de saber el valor que es mereixen.

3- Escollir, triar, decidir, què vols que t’acompanyi a partir d’ara.

Oi, que sembla senzill? Sols et cal una mica d’Observació. Tant de tu mateix com del teu entorn, i saber com et relaciones amb què tens.

Així que fes repàs és el moment de DONAR VALOR a què tens. Si no passen amb nota amb els quatre paràmetres, que venen seguidament, les coses hauran d’anar directament al contenidor de donar o llençar.

PARAMETRES PER MEDIR EL VALOR

Valora’n l’ÚS: analitza que de debò et sigui útil a tu, a banda pel que estigui dissenyat o les meravelles que resolgui. Si no et fa la feina fàcil, a tu, no té valor.

Valora’n les EMOCIONS: pensa si t’aporta alegria, felicitat, tranquil·litat, malenconia, enyorança, tristor, dolor, separa en funció del que t’aporta.

Valora’n les EXPERIÈNCIES: els records, els moments viscuts, agradables o no, aleshores tria.

Valora’n el COST, si és quelcom car, si et costarà tornar-ho a trobar, o al contrari.

ATENCIÓ: Valor i Cost són dues coses diferents. Valor és la suma de tots els paràmetres esmentats.  Un cop tens el teu VALOR de les coses, et serà molt senzill desfer-t’en del que no estigui en l’apartat de VALOR per a tu. Aleshores,  sols et quedarà donar una altra sortida a la resta de coses que no tinguin Valor.

UNA DARRERA IDEA: És important, NO passis el problema d’acumulació a una altra persona. Que això ho fem molt!!! Si no t’ho fa saber que ho vol expressament, no el posis en el càrrec de consciencia d’haber d’agafar el que tu no vols. Cada u és propietari de les seves coses, són intransferibles perquè el que val per a tu no val per un altre. D’aquí que sempre recomano que, és molt més just, donar-ho a un lloc on ho puguin exposar i que siguin les mateixes persones que ho triïn lliurement.

EN RESUM: Els canvis, sempre vénen empesos des de baix, nosaltres podem fer canviar el món amb les nostres decisions. Cal ser-ne conscients, que podem. Abanderar crides, contra el canvi climàtic, ajudar a cuidar el medi amb campanyes de neteja, mirar que posem dintre el cistell, preguntar-nos d’on bé i com ha estat recol·lectat, o produït, tot això és un primer pas, molt important. Encoratjo a seguir. Però, també hem de ser conscients, que no és més net que més neteja, sinó que el que menys embruta.

Això traduït, a què us vull comunicar és, que potser no ens calen tantes coses per viure millor, o igual de bé. Que potser, ens cal no comprar tan impulsivament, i mirar més, el què, i el com comprem. Els nostres pares, avis, ho feien així, donaven valor, allò què tenien, perquè sabien que les coses tenien un cost, més enllà de l’econòmic. 

Tornem als orígens, siguem originals!!

Gràcies per llegir aquest petit racó, on poso tot el meu coneixement, il·lusió i ganes de tirar endavant un projeta que em fa sentir útil. Treballo a favor d’una causa que hi crec de totes, totes. Ajudar-vos a trobar l’equilibri entre el caos puntual, i l’ordre extrem.  Si us agrada’t no dubteu en compartir-ho, ajudeu-me a que més gent sàpigue d’aquest projecta. Ens veiem per las xarxes, per cert, també estic a Instagram, m’agradaria veure-us per allà.  Gràcies.

Què fa una O.P del Baix Penedès?

Destacat

Arran de les vostres preguntes quan us parlo que sóc organitzadora professional d’espais, m’he adonat que aquest treball en el camp de l’organització domèstica o comercial, és una feina bastant desconeguda arrossegant uns tòpics que en general, ronden bastant allunyats de la realitat.

Aquesta feina, que tant m’agrada, té un recorregut de més de trenta anys, a l’altra banda de l’atlàntic i els seus resultats en l’àmbit emocional, i els professionals que s’hi dediquen estan plenament homologats. Per això, m’agradaria trencar uns quants tòpics amb els quals em trobo habitualment quan explico que faig. Vull afavorí en la mesura que pugui, la tasca d’organitzadora professional, esclarir dubtes, que com veureu no és poca cosa.

EN PRIMER LLOC:

La tasca d’organitzadora és quelcom més que plegar roba o endreçar un armari. Això pot fer-ho tothom que tingui una mica de gust i cura de les seves coses. Per tant, la primera pregunta que suscita quan els dic el què faig és…
Continua la lectura de “Què fa una O.P del Baix Penedès?”

Consells per sempre, actituds caducades

Destacat

Una troballa interessant

Aquets darrers dies endreçant algunes caixes que guardo en un altell he recuperat un llibre que em va regalar la meva àvia quan em vaig casar. El títol és suggeridor “Enciclopedia Sopena del Hogar” un llibre verd amb lletres daurades. En el seu llom es llegeix un, para ELLA, deixant clar, per si algú ho dubtava, qui era el destinatari d’aquell recull de consells, i normes, per portar les tasques domestiques amb dignitat. “Dignitat femenina”, clar que sí!

Rellegint el seu interior he de dir, amb sorpresa, que els consells inclosos no han canviat gaire de les fórmules actuals d’organitzar la casa, malgrat els anys que han passat. No obstant, hi ha dues coses que m’han fet veure el què hem deixat pel camí.

Continua la lectura de “Consells per sempre, actituds caducades”