Tot és relatiu, incloent els sistemes d’ordre.

He vist a les xarxes que hi ha una mena de moguda en relació a la nova sèrie de Netflix, on se’ns ofereix saber endreçar de la mà de la més popular guru de l’ordre. La japonesa Marie Kondo. Una dona gairebé desconeguda, fins ara, per un gran nombre de persones alienes al circuit de l’ordre i la organització. Però amb la sèrie, s’ha fet tant popular, que fins i tot, revistes, diaris, i tertúlies de forans, no vinculats en el tema, en parlen. Com era d’esperar, com no podria ser d’altre manera, ja han sorgit les veus pro activistes, i les detractores del seu sistema d’ordre. Per això com a professional et vull donar la meva valoració.

Continua la lectura de “Tot és relatiu, incloent els sistemes d’ordre.”

Feines Diaries, Setmanals, Estacionals

Sembla que al començar un nou any vulguem fer net del passat, i començar de cero amb bons propòsits. A mi em passa que aquesta dèria m’agafa al setembre, després de l’estiu. Així que, ara, al començar l’any, més o menys, tinc els propòsits relacionats amb la feina, i la família bastant encarrilats. Malgrat això, hi ha dos temes que si me’ls deixo per començar l’any. Un, els propòsits que relaciono amb la millora personal. Majoritariament abracen millores en habilitats, actituds, aprenentatges, o accions que vull emprendre pel meu gaudir, i per  l’altre banda, tinc els propòsits relacionats amb les coses de la casa. La meva llar.

Així que, he pensat que ara que just comença l’any és un bon moment per  parlar-te de com distribueixo les feines de la casa. El meu mètode segueix una regle bàsica d’ordre i neteja basat en la constància, la qual, redueixo a tres categories temporals. Diaries, Setmanals, EstacionalsRepartartint les tasques en aquest tres àmbits, dominaràs l’ordre i l’organització de tota la casa. Aconseguiràs que aquesta no quedi desbordada, convertint-se en el lloc tranquil i càlid que vols per a tu, i els teus. Continua la lectura de “Feines Diaries, Setmanals, Estacionals”

Preparar les festes

Recordo que quan era petita a casa meva abans de posar les decoracions nadalenques hi havia un tràfec de neteja general. Posar a punt la casa per rebre les festes era el pas que les anunciava. La mare tenia cura de les coses de casa, i l’àvia s’ocupava de la teca, nosaltres, la meva germana i jo, participàvem en la mesura que ens era possible, i per edat ens deixaven.

Fer dissabte a fons, del l’armari de la vaixella, rentar la cristalleria, repassar els coberts, o rentar i planxar les estovalles de fil, formava part  de l’avançament nadalenc. Netejàvem la cuina a fons, armaris, rajoles, tot lluïa, la qual cosa trobava absurda i una pèrdua de temps. No feia més que preguntar-me, per què abans d’entrar en hores de guisats, olles fumejants, i dolços que rondarien poca estona per la cuina, és volgués tot tant immaculat?

L’àvia era qui anava a plaça. Ella, anava acaparant amb temps viandes i aliments que sols veiem en las celebracions excepcionals. A casa, com en la majoria, es feien mans i mànigues perquè les festes fossin boniques, i diferents. La resta de l’any, tot era control, no hi havia capricis, teníem el menjar racionat. No malbaratàvem res. S’estalviava molt. Però Nadal era un altre cosa. Tot plegat, contribuïa a fer aquells dies màgics.

Recordo les festes amb tendresa, i agraïment. Per això, sense adonar-me’n, també practico els mateixos rituals any rere any. Preparar la casa per rebre les festes. Abans del pont ja m’hi poso, a banda de si reuneixo la família, o vaig de convidada, tinc la necessitat de passar inspecció aquells armaris on hi guardem els petits tresors de les grans ocasions, i com aleshores, també faig a fons la cuina, abans de dedicar-me hores fent de menjar. Ara, entenc, que la neteja és el primer pas, abans de la elaboració del menú.

Així que, d’una banda, per imitació, i per l’altre, perquè sóc de la generació en què a la llista de noces hi apuntaves tot el parament, destinats a fer-ne ús en comptades ocasions, per aquestes dades els dedico una posada a punt. M’ocupen espai, ho sé, estan renyits amb les polítiques minimalistes, també ho sé, em suposen feina i son una despesa poc rendible, també me’n faig càrrec. Recordant-me, cada vegada que les netejo, mil i una excusa més, per deixar-les en l’oblit, i anar a lo pràctic. Però no me’n penedeixo de gaudir-les, encara que sigui un cop l’any, perquè elles, em marquen la diferencia entre lo quotidià i l’excepció.

Aquesta dicotomia, entre el diari, i lo extraordinari, és la meva clau per demostrar l’estima a qui convido a compartir taula aquests dies. L’objectiu, és fer-los-hi tots els honors amb una celebració especial, fer-los saber que son ben rebuts, que els estimes, i vols compartir amb ells el què has preparat. Que notin que has estat pensant-los en tot moment. Per això, crec en els dies especials. Per tant, necessiten elements que diferenciïn i marquin l’excepcionalitat de la celebració. Independentment del preu, i de la qualitat de cada un dels elements destinats al parament de taula, la decoració ornamental, o dels petits detalls que s’incorporen, o com també, del menú que escolliràs per l’ocasió.

Avui es pot triar mil i una manera de posar taula. Pots fer grans coses sense destinar-hi masses recursos. Però no t’esperis a darrera hora.  Si t’organitzes racionalment, controlant la despesa, observant amb que comptes, quines alternatives tens alhora de triar un menú, pots aconseguir bons resultats sense perdre l’oremus.

  1. Organitza’t amb temps.
  2. Decideix el menú
  3. Fes les llistes dels queviures que necessitaràs
  4. Comprar, aprovisionat el menjar abans que els preus pugin, s’esgotin els articles, i evitaràs aglomeracions.
  5. Per acabar, pensa en què, i com vestiràs la taula. I, quins elements pots fer, o pots reciclar d’altres anys, que segur tens coses que pots reconvertir.

No cal capficar-se sinó tens ni la vaixella de l’àvia, o la de la llista de noces, com es feia en el segle passat. O vols utilitzar elements d’un sol ús. No passa res! El què compta de debò, és aportar a la taula harmonia visual, detalls personalitzats, i un àpat pensant en els nostres comensals. Sobre tot, ajustant-nos al pressupost. I, no cal dir que la resta, l’has de posar tu amb una bona dosis d’humor, empatia amb els convidats, voluntat, i molta paciència, per què l’excepcionalitat de l’ocasió influeixi marcant-los un bon record per sempre.

Gràcies per llegir-me, i si t’agrada ajuda’m a difondre aquest bloc t’estarè agraïda

A casa, sense filtres

A casa estàs en el teu espai sagrat, on pots mostrar-te tal com ets, no has de representar cap paper, ni fer compliments innecessaris, sols has de ser tu mateix/a, amb virtuts i defectes, amb alegria i tristor, amb sommis i esperances. Allà, hi convides a qui vols, a qui et coneix de debò, a qui no l’importa veure’t tal com rages. A casa ets tu, sense filtres. Amb el temps la teva casa respira llar, et sens còmoda perquè et sens segur/a. Ella, et protegeix, et refà, et guareix, et nodreix, és on estimes, i també et relaciones. La teva llar és, doncs,  el cau on trobes l’energia per ajudar-te avançar en el dia a dia. Continua la lectura de “A casa, sense filtres”

L’ordre ets tu

A vegades passem per etapes on mantenir l’ordre sens fa difícil, malgrat defensar-ne  les virtuts. Canvis sobtats en la nostre vida, els quals, ens deixant amb un estat anímic poc propici per poder mantenir l’ordre a ralla son habituals en el temps. Seguint aquesta premissa es fa evident que el desordre exterior, el que tots veiem, hi participa estretament l’estat emocional de cadascú i el moment que vivim. Per tant, son els sentiments, les motivacions, las pors,  les inquietuds de cada un de nosaltres relacionades amb el moment vital en que estem immersos els que fan, que en moments donats, se’ns acumulin les coses.

Les causes més comunes del desordre temporal les trobem, per exemple, al gestionar un canvi de domicili, un divorci, o una defunció, però també poden estar presents en les llars de persones amb edats avançades, per manca de recursos, o de persones amb malalties físiques. Tots aquets casos poden produir estats d’ànim que incapacitin temporalment a qui les pateix, fent-nos baixar la guàrdia per mantenir les coses a lloc. No obstant, tots aquets casos tenen solució, i l’ànim millorarà notablement a mida que endrecem l’excés i donem sortida al caos.

D’altre banda, hi ha patologies psicològiques que no es resolen sols posan ordre sinó que han de intervenir els professionals mèdics. Les depressions profundes, síndrome de Diógenes, o de Messie estan en aquest apartat. Aquestes la solució és més complexa i lluny del nostre abast, per tant, les deixem fora de comentari.

Tots hem passat, o passem, per èpoques limitants en què el desordre, fa de les seves, campa per allà on pot. La norma és que si baixem la guàrdia, el desordre sempre té les de guanyar. En el meu cas, desprès de varies reformes, la gestió d’un canvi de domicili, dues defuncions, el caos per l’acumulació de una quantitat de coses impossibles de gestionar es va apoderar de casa meva, i malgrat ser una persona que necessita tenir les coses sota control, tanta acumulació em va portar insistentment pel pedregar durant una bona temporada. En aquest impàs, vaig viure en un bloqueig vital angoixant. Era entrar a casa, i mancar-me l’aire per respirar. No va ser,  fins que vaig decidir a posar ordre extern, gràcies a les tècniques apreses,  molta voluntat, i ajuda dels meus, que no vaig adonar-me’n de les virtuts de mantenir a ralla les pertinences. Us asseguro que fins que no he començat a “desacumular”, a posar ordre, no he començat a viure una vida positiva al cent per cent. Per això, per haver-ho viscut en primer grau, avui no puc més que parlar-vos dels beneficis que té viure en un espai endreçat, organitzat segons les nostres vides. 

L’ordre no és màgic però si té un gran poder d’influencia en les persones i la relació amb el seu entorn. Ens ajuda a millorar l’estat anímic i emocional. L’ordre no et canvia la vida, però si crec que ens ajuda a gestionar millor el nostre espai vital, i el temps. Per lo qual, per a mi, és uns bona raò, per trobar temps extra, de qualitat per gaudir-lo amb les persones que m’aporten felicitat, per aprendre, i fer el què m’agradi. Aquest és el verdader poder de l’ordre, el que dona màgia a la vida.

No oblideu: Gestionar una posada a punt en tots aquets casos de bloqueig, és possible. Els/las Professionals de l’Ordre, poden ajudar allà on un ho veu com una muntanya i se sent perdut. Ells i elles, acompanyen, gestionen, endrecen de manera més adequada per cada un dels casos esmentats. Així que ja sabeu, tots passem per etapes que ens desestabilitzen momentàniament la vida, però si son per acumulació, no desespereu que tenen solució.

“Tips” per planificar les compres

La tardor ja marca el seu ritme. Comença a venir de gust posar-se roba més tapada, sobre tot, a primera hora del matí, o del vespre. Les noves col·leccions de moda ja son presents, en els aparadors dels comerços fent-nos badar a més d’un/a. Aprofitant aquest moment de novetats i de canvi, vull complementar l’escrit que porta el títol roba de temporada amb uns “Tips” a tenir en compta per abans d’anar a la caça de la nova col·lecció de tardor. Més que res, per fugir de l’acumulació innecessària. Mies van de Rohe, predicava amb el seu famós, menys és més, i jo, confio plenament en aquesta dita relacionant-la amb l’ordre i la organització, perquè al complir-la ens exclou d’haver de llençar, o emmagatzemar  més coses de les necessàries.

L’acumulació és un greuge per la petjada ecològica que estem deixant al nostre entorn amb el comprar /llençar /comprar. És evident que comença a ser insostenible. El planeta ja no pot amb tanta pressió humana, tenint en compta que a meitat d’any ja hem consumit tots els recursos naturals que el món produeix. Any rere any accelerem el decalatge entre la producció dels recursos i la velocitat en que els consumim. Per tant, en aquest procés els consumidors som part important, i per això, penso que nosaltres hem de ser els primers en prendre consciencia del problema que d’altre manera perpetuem amb uns hàbits de consum poc equilibrats, per això, desde el nostre poder de consumidors hauríem d’influir, o ajudar per aconseguir un canvi de model, que sols nosaltres podem forçar.

No estic dient que no compreu, aquest escrit no va d’això, va de comprar amb coneixement i racionalitat. Si vols participar en aquest canvi  et proposo adaptar l’armari a les necessitats que demanen els nous temps, optant per un estil minimalista, més auster, més racional, on no manqui ni sobri res, tenint en compta el teu estil de vida. Seguint aquest tips podràs deixar de banda, la compra impulsiva, que ens porta directament a la acumulació, i alhora, t’entrenaràs en triar, sempre que sigui possible, productes duradors, o de fàcil reciclar, productes sorgits d’una producció responsable. 

MOTIUS PER COMPRAR

  1. Comprar allò que  t’agradi de debò, per disseny, qualitat, color, funcionalitat.
  2. Comprar allò que et faci falta, per ser una millora notable, o perquè abans t’has desfet dels similars per diferents raons (trencats, deslluïts, encongits, etc.

OBSERVA ABANS DE COMPRAR

  1. Observar la roba de la temporada passada, segons categories, la que ja has decidit que utilitzaràs i que està en optimes condicions.
  2. Fes composicions de conjunts per set, o quinze dies, aquest és el límit màxim, si et passes d’aquesta condició, has de descartar roba abans de tornar-la a reposar, això sense comptar amb aquelles peces especials, de festa, o per activitats concretes.
  3. No guardis relíquies per si de cas, o per tombar per casa. Estar per casa no vol dir anar fet un nyap, amb roba esparracada, vella, o amb propaganda.
  4. Valora quin estil de vida és el teu (sigues realistes) segons treball, lleure, relacions socials, esdeveniments especials que tens previst assistir. Així veuràs les mancances de roba adequada per cada acció, i veuràs que tens que reposar aquesta temporada.
  5. Comprar en funció d’aquestes mancança. Si has de complementar un conjunt fes-ne una foto i pren-la a la botiga, així la memòria no et farà males passades alhora de triar, aniràs directa.

PERTICIPAR DEL CANVI SI…

A més, si vols formar part d’un canvi en el consum i la producció, és rellevant tenir en compta l’etiquetatge:

  1. Valora les instruccions de rentat i la composició, per saber els materials i el resultat que et pot donar la peça, es important saber quina  inversió necessita en manteniment.
  2. Valora qui hi ha al darrera de la peça, on i com s’ha fabricat, factors decisoris per una compra responsable i sostenible, (informa’t de les marques que et garantizen aquest requeriment)
  3. Valora qualitat/preu, tenint en compta que no hi ha duros a quatre pessetes. Massa barat, vol dir que algú ho està pagant car, o que la qualitat se’n veu perjudicada.

Deixa’t aconsellar  pel venedor/a, però sigues conscients que tu ets qui decideixes.  Defuix de tenir un armari massa extremat, t’obliga a reposar-ho tot cada temporada. Sigues fidel a la teva personalitat. Tu saps com ets? T’explico un costum que tinc: quan he de sortir, en el darrer cop d’ull sempre prescindeixo d’algun adorno. Em sento més còmoda amb roba de línees senzilles i pocs complements. Així que cada u s’ha de conèixer i ajustar el seu armari al seu estil. 

En resum: Fes balanç de l’armari, abans d’anar a comprar, per saber que hi manca, i un cop tens clar qui ets. A més, si vols participar d’un canvi de model de consum ves de compres allà on el compleixin, sigui comerç local o de grans cadenes. Tu tens la llibertat d’escollir. Tu tens sempre la darrera paraula. Tu tens el poder del canvi. Ànims i bona compra!!

Roba de temporada

Un dels moments més recurrents, cada mig any, passa per l’hora de fer el canvi d’armari. Endreçar i guardar la roba, que no farem servir durant una llarga temporada.

Fer el canvi de temporada ens genera un mar de dubtes perquè un/a no sap mai quan és el millor moment climàtic de fer-ho. Dubtem, sempre, per si encara és massa aviat, o no. El nostre bon clima ens allarga o escurça les estacions de manera imprevisible. De totes maneres, és una feina  inevitable, tard o d’hora ens hi hem de posar perquè  tenim els armaris plens a vessar, i tot no hi cap alhora. Així que, mans a la feina.

Fer el canvi, ens representa revisar la roba que portem, decidir què guardem, deixar-la neta, i en bones condicions. Però també hem de baixar les caixes de la roba que utilitzarem. Fer el canvi és treure i tornar a guardar. És una tasca que ens porta una càrrega de feina addicional, i un enredo més al nostre caos particular de cada dia.  Malauradament,  la majoria no disposem d’un vestidor com el de la Carrie Bradshaw, ella pot tenir la roba d’estiu i la d’hivern més o menys condicionada en un mateix espai. Però la majoria que no podem gaudir d’un gran vestidor ens suposa remenar altells i racons, treure caixes, fins i tot, de sota els llits.

Per endreçar bé, i aconseguir alleugerar el tema us proposo unes tècniques que utilitzen les professionals de l’ordre. 

En primer lloc: Penseu en quines són les vostres necessitats de vestir. Observeu el què teniu, el què no us poseu des de fa temps, o aneu arrossegant cada temporada per pena, o per si de cas. Relacioneu-ho amb el vostre estil de vida, les vostres necessitats reals. Pregunteu-vos, si de debò ho heu de conservar a primera línea, si fa la funció per la qual està destinada.

Separeu-la feu piles segons això:  Primer, el què us agrada i us afavoreix, desprès pregunteu-vos si està en bones condicions, i si val la pena guardar-la, valoreu-la objectivament pel manteniment afegit que comporta, si us és rendible. Perquè tots tenim peces delicades que son només de tintoreria, i per no tenir temps de portar-les a rentar, deixem d’usar-les, o se’ls acumula la brutícia. Penseu-hi valoreu i descarteu el què no guardareu.

Alhora d’endreçar utilitzeu les tècniques que us proposo us podran ser de molta utilitat, amb elles aconseguireu agilitzar el moment de triar que us posareu al vestir-vos i veurem uns armaris ben organitzats. Hi ha tres fórmules, podeu endreçar, per ús, per harmonia visual, o per famílies. De fet, no hi ha una fórmula millor que un altre, podeu barrejar les tres.Com que l’objectiu és cerca l’equilibri i agilitzar el procés de vestir-nos, teniu en compta que no és el mateix endreçar un armari d’un adolescent, criatura, o un adult que l’ha de compartir amb la parella. Les necessitats son diferents.

Per endreçar per harmonia visual, heu de donar preferència als teixits i els colors, el contenidors, els penjadors, en definitiva a l’estètica. Per això, col·locàrem la roba fent-ne degradat de tonalitats, categoritzarem per teixits, o tèxtils. L’impacta visual ha de ser uniforme. Sobre això hi ha un consell interessant. Poseu els colors fosc a l’esquerra, seguit pels clars, i de les peces més llargues a les més curtes així l’efecte visual és ascendent dona optimisme. També evitarem les piles insostenibles de jerseis, sobre tot de samarretes. La millor manera és plegar-les en vertical, i si pot ser, ajudats  per algun tipus de contenidor, o de un calaix. Guanyareu molt d’espai. Paraula! 

L’ordre per famílies, no cal dir-ho és per tipus, o categoria de peces. El que té de bo és que amb un cop d’ull es veu la quantitat que tenim de cada cosa. Així controlem la necessitat que tenim de reposar-les, i se’ns fa més fàcil improvisar un conjunt, o bé per veure que utilitzem, i què no, per tant ens ajuda a descartar-ne. Aquesta tècnica és bàsica, i normalment la utilitzem junt amb la visual, o per utilitat. Un consell: Els conjunts que saps que t’afavoreixen i t’hi trobes a gust, fes-ne una fotografia, així tens un recurs ràpid a ma per no fer memòria. T’estalviaràs de fer proves a darrera hora.

L’ordre per utilitat, és molt simple, segons les nostres necessitats de vestimenta deixarem en preferència aquells conjunts que ens escauen. Aquesta solució és adequada per tenir la roba justa, per las situacions justes, segons, els esdeveniments als que hem d’intervenir, feina, esport, festes, etc. En aquest cas pots utilitzar-ho complimentant, també, les tècniques d’ordre per famílies, o bé per harmonia visual, o ambdós alhora. És el sistema ideal per persones atrafegades i que  no els agrada pensar en com combinaran la roba, la tenen pensada per avançat, i distribuïda per conjunts. Aquest sistema és ideal per que li agrada el minimalisme, és impensable per un armari amb molta roba.

Les peces petites com els mocadors, cinturons, fulards, mitjons, roba interior, també millor en contenidors destapats, o en calaixos. Els pantalons si són texans es poden plegar també en vertical dins un contenidor, o apilats en poques alçades, les faldilles, els pantalons de vestir, els vestits, exceptuant els pantalons de vestir, la resta utilitzarem una peça un penjador. El que si trobo encertat, és què si tens conjunts de brusa i faldilla, o vestit i jaqueta els posis junts en la mateix penjador, és l’únic cas que posarem més d’una peça junta.

Per acabar, sols recordar que abans d’endreçar cal netejar bé calaixos, lleixes, perquè no hi ha ordre sense neteja. Mentre netegem pensarem en com distribuirem la roba. La més útil a una alçada raonable, i la menys, a la part de d’alt. També cal pensar abans d’endreçar quins son els recursos de què disposem per aconseguir un ordre més pràctic i bonic,  per exemple, els penjadors  millor si son tots iguals, i els contenidors que utilitzem també, aquest recursos per ordenar cal preveure’ls abans de començar.

 D’altre banda, la roba de la temporada que haurem de guardar cal recordar que s’ha de guardar en condicions d’higiene i cura adequada abans de guardar-la. Descartar el que no volem, no cal que ocupi espai si forma part dels per si de cas, o està malmesa, o si fa temps que viu entre la llum i l’ombra. A no ser, que sigui un fons d’armari d’aquells que no passen mai de moda. Per qualitat, perquè t’escau, o t’hi vas deixar una pasta, i et fa llàstima els bons records que hi tens. La resta, la donem, o al contenidor dels residus.

Una idea, que us vull donar: Si guardeu les coses en caixes, feu una fotografia de l’interior, o enganxeu etiquetes com un petit inventari, us estalviareu de remenar a veure que hi ha a dintre quan passin uns mesos i busqueu alguna cosa que us faci falta. Endreçar l’armari de la roba com buscar tresors, veure el que varem guardar l’estació anterior, i col·locar-ho de nou, en els fons, a tots/es ens agrada, el canvi d’estació  és com un començament ple de projecte i esperances, fa il·lusió, i malgrat que en uns dies anem de bòlid, tinguem la casa enredada més del normal és quelcom inevitable. Si teniu molta feina i no podeu per manca de temps, penseu que avui dia hi ha persones que es dediquen a ajudar-vos. Si us agrada i trobeu útil el què us explico compartir-ho, o feu un like, Gràcies.

closet

EQUILIBRI

Equilibri estat en repòs, o de moviment uniforme d’un cos

Aquesta és la definició general que s’utilitza per entendre el mot equilibri. Però l’equilibri es pot entendre de moltes maneres. A mi m’agrada en particular utilitzar el mot en el camp de l’ordre i l’organització, perquè ens adreça directament a l’harmonia i el benestar emocional. L’equilibri és un valor que es visualitza en positiu. L’equilibri troba el seu espai ideal entremig de dos pols contraris, com per exemple, entre l’ordre i el caos, l’acumulació i l’austeritat, la llibertat i la dependència. És la mesura dels extrems.

Equilibri és el nom que he triat per aquest bloc. Perquè és un matis que nos ens radicalitza en cap opció, i a mi no m’agradan els extrems. L’equilibri ens dona ales per volar per  allà on vulguem ser. És un mot permeable sobre tot quan l’adaptem a la manera de viure la casa. I, d’això vull parlar-vos, de trobar l’equilibri necessari per incorporar de nou el gust per l’ordre i organització a la llar. I, alhora, donar eines, les que jo utilitzo, las que he aprés al llarg dels anys, les que m’han ensenyat.

Fa temps que detecto una manca de referents en l’àmbit de l’ordre i la organització i manteniment de les nostres pertinences. Potser perquè les preses de la nostre època i l’estil de vida ho han fet possible. A les llars predomina la acumulació pel consum exagerat, i que consti que no hi estic en contra d’un consum planificat, però si ho estic de la acumulació que ha facilitat que la qüestió d’endreçar s’hagi convertit en quelcom impossible de gestionar.

La manca de referents ha fet sorgir amb gran èxit tota una collita de gúrus de l’ordre, que l’han posat en qüestió. A darrera d’això les organitzadores professionals s’estan implementant i fan falta. Ningú  neix ensenyat.

Així que aprofito la experiència acumulada amb els anys i l’aprenentatge en els nous mètodes que estan sorgint per comunicar tendències, tècniques i així participar en retrobar el gust per l’ordre i l’organització de casa. Vull compartir les tècniques que jo utilitzo. Ràpides i senzilletes i que funcionen. M’agrada la casa, i les coses de casa, com diuen en àngles, sóc una #homelover, perquè m’apassiona endreçar i crear llar. Encara que a vegades, com tothom, las cirmcustancies de la vida han fet d’aquesta tasca un impossible. Però son moments puntuals, perquè sense ordre i organització no puc viure, ni pensar, ni ser. Així que, a la que puc m’hi torno a posar. Desacumular (paraula inventada) tot el que puc, fer dissabte, i deixar que tot l’espai que disposo flueixi. No hi ha res més gratificant.

No us faci mandra ser endreçats, té moltes avantatges, a nivell de benestar, salut emocional i de felicitat, sense oblidar l’estalvi econòmic que us aportarà. Entrenar en la pràctica de l’ordre, és educar en el respecte, per a tu, els teus, i els altres. I per acabar d’arrodonir-ho, no vull deixar d’esmentar que controlant-ne l’excés i les duplicitats també farem menys residus i ajudarem a mitigar la petjada ecològica.

Les nostres coses ens identifiquen, i des d’un llenguatge no verbal, parlen per nosaltres. Per això es important donar el valor que els correspon. Elles comuniquen el que som. Si la nostre casa i l’espai on ens relacionem, transmet una influencia positiva, desprenen serenitat, sens dubta, guayarem en equilibri,  podrem prendre decisions ràpides, controlarem el temps, tindrem menys coses que distreguin la nostre ment, tot plegat, ens anydarà a viure en un lloc on respirarem benestar, per tant, tot son avantatges.

Si us sembla una bona proposta i voleu compartir una estona amb mí, podeu seguir-me i compartir aquest escrit. Gràcies