Regals, papers i cintes

Entrem de ple a la setmana del pont abans de Nadal. Ara sí, ja comencem a tenir clar que no ens podem escapar en complir amb un dels costums més arrelats per aquestes dates. Els regals.

Regalar, ens omple de joia, ens fa il·lusió, però també ens comporta un gran neguit quan el compromís és d’alta intensitat. No és el mateix fer un regalet de l’amic invisible als companys de feina, que un regal al teu fill/a o net/a, o per algú que hi tens especial afecta. Com és evident, la carrega emocional que implica en aquesta segona situació ens condiciona, molt més, la recerca del regal adequat. No implica sols l’acte de comprar, sinó que si amaga la esperança de voler resoldre, amb nota, el tema. L’objectiu, no ho oblidem, és donar felicitat. 

Regalar és tot un art, hi ha persones que hi tenen la mà trencada. Però, a mi, sempre m’ha costat decidir. Requereix temps, temps per pensar en què, i temps per anar a la recerca d’allò que creus pot deixar petjada a qui has de regalar. Però, la pega és que el temps ens manca. Aquesta és una dura realitat!

Adonar-me’n de que els dies passaven volant, i les hores eren escasses, em neguitejava. Així que, acabava fent tot el contrari. Anar de compres sense saber ben bé el què volia comprar, pensant que al veure aparadors, per art d’encanteri, em vindria la inspiració. Però, aleshores, em trobava que altres persones estaven en la mateixa tessitura que una servidora. Trobava botigues plenes, carrers plens, cues inacabables, i m’aclaparava, de tal manera, que sols volia fugir corrents per acabar amb una experiència tant poc gratificant. Almenys, aquest és el meu record. És la situació que personalment m’he trobat, una colla d’anys.

Si aquest és també el teu cas, si tu també et trobes aclaparat alhora de decidir regals en aquestes festes, t’aconsello aquestes mesures que a mi m’han funcionat:

Primer, dedico una columna a la llibreta de les llistes, per a cada una de les persones que he de regalar. Això ho faig amb molt de temps d’antelació. Segon, allà vaig apuntant tot el que observo que pot necessitar, també el que comenta que li agrada. Tercer, de tot allò que he apuntat identifico el què em pot interessar a mi, per preu, per facilitat de trobar-ho, i trio un parell d’opcions. Quart, no m’espero a darrera hora per anar a comprar-ho.  I menys, deixar-ho, per fer-ho tot en un sol dia, (és esgotador). Prefereixo dedicar un hora, o dues, en diferents dies, i setmanes. Vaig a la directa, a buscar allò concret, al establiment que m’ho pot oferir, sense plantejar-me cap més opció que no sigui a la llista, ni m’entretinc a mirar per mirar, perquè segur que cauré en coses que no necessito comprar. Cinquè, repeteixo l’acció per cada una de les persones de la meva llista. Així sense adonar-me’n, vaig resolent el tema de les compres nadalenques, d’una manera més racional, tocant de peus a terra.

A banda, de comprar els regals, avui et trobes, que en segons quin tipus d’establiments t’has d’embolicar tu els paquets. Ho trobo fatal. Haver de fer una segona cua per embolicar tu mateix un paquet em treu de polleguera. El qual, amb les presses i els nervis et queda, perdoneu-me l’expressió, fet un xurro. Això no passa en el comerç de barri, o de confiança et donen una atenció personalitzada, per tant, aquesta sempre és la meva preferència inicial, ja que tot el procés de compra és molt més satisfactori. No obstant, si m’he de veure en la tessitura de comprar en grans magatzems, no faig cua, prefereixo embolicar els regals a casa. M’encanta embolicar, deixo fluir la imaginació, si pot ser, faig que el regal perdi l’evidencia, camuflar-lo aconseguint que tingui formes insospitades. Papers, cintes, bosses, etiquetes, tisores, cita adhesiva sempre tinc un raconet a casa per emmagatzemar amb cura tot aquest material, perquè durant tot l’any ocupa un espai ben determinat, sempre disponibles, sempre esperant a ser usat. Sembla que no, però m’ha solucionat algun contratemps, en moments puntuals. Però cal tenir-ho ben guardat, en un mateix espai, pot ser una caixa, gaveta, una bossa gran evitant possibles esclafaments. Per a mi, és quasi un imprescindible, perquè no saps en quin moment inoportú ho necessitaràs.

Regalar és donar, donar el teu temps, el teu afecta. Fa il·lusió regalar, però també rebre’ls sabent que s’hi han esmerat esforços per trobar allò que et fa sentir bé, i si va embolicat bonic, encara més teniu l’èxit assegurat.

Si trobeu que aquest post pot ser útil, o us ha agradat i voleu compartir-lo, no ho dubteu. és el millor regal que em podeu fer. Moltes gràcies per llegir-me!

One thought on “Regals, papers i cintes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s