El Punts Febles de l’Ordre

La setmana passada, explicava en el post “A casa sense filtres” , com cada estança de la casa ens aporta unes emocions, i com participa en las relacions humanes. Doncs bé, enllaçant amb això, avui crec que toca posar el dit a la nafra en els punts febles de la llar. No vull parlar de les mancances decoratives d’una casa, segons les expectatives de cadascú, o de recomanacions sobre eficiència energètica, sinó que et vull parlar d’aquells raconets de casa els quals no hi prestem gaire atenció, i que sense adonar-te’n, hi va creixen la brutícia, i el caos, a mida que el cicle anual va transcorrent.

Com que no vull allargar l’escrit més de lo necessari, i a més, m’agradaria que fos una eina útil per poder detectar racons on s’acumula el desordre, t’ho explico estança per estança, amb una mica d’humor exagerat per allò de treure-li ferro, i deixar que tu facis, amb un somriure, un exercici d’observació casolana.

Els punts febles de la llar:

El Rebedor: Les tauletes o superfícies planes del rebedor, no són receptacles de les coses que portem a la bossa o les butxaques.  Els penjadors, les cadires, banquetes, o el propi armari típic del rebedor, no és ni per deixar piles de jaquetes, bosses, motxilles, o entaforar-hi, fins a no poder més, abrics i jaquetes del segle passat, les quals, no han vist la llum en lustres. No cal deixar sabatilles deixades amb les preses, ni altres sabates, al costat de la porta d’entrada, ni menys posades de qualsevol manera. Com tampoc el paraigüer és un pot on hi ha de tot menys paraigües. L’estoreta, el timbre i les manetes de portes i els interruptors son elements que s’han de netejar, de tant en tant.

La Saleta: Com vaig explicar en el post “A casa sense filtres, ” la saleta és on si fa més vida, per tant, també és on s’acumulen més coses. Sobre tot, a les taules, i  tauletes. Allà hi va a parar tot el que s’ha utilitzat durant el dia. Els coixins i mantes que acaben per terra, o apilades de qualsevol manera també ens aporten desordre. L’excés d’ornamentació, dins les vitrines, aporta caos, trobem les lleixes plenes de regals de bateigs, bodes, i comunions, o de manualitats del nostre nen/a de trenta anys, o altres elements que tenim exposats per compromís. Les llibreries, el racó de la televisió, amb els jocs virtuals i comandaments, o els vinils antics, (que ara tornen) també son punts febles per l’ordre.

EL Dormitori: Aquí el punt feble està en dues qüestions. Una que no em cansaré de repetir és que es faci el llit. D’altre, l’escampall de roba, usada i per guardar, que al final queda barrejada i no saps que és què. També les tauletes  de nit on hi apareixen bijuteries, gots, llibres i revistes que van fent estada son recons de desordre. Una darrera cosa, els poms dels armaris, manetes de porta, no són penjadors.

L’Armari i vestidors: Aquí el problema és l’excés de roba, i el caos que això comporta, aquesta qüestió s’arregla aprenent el plegat en vertical, i la categorització dels elements, és bàsic per tenir més espai a l’armari i veure d’un cop d’ull el què tenim.

EL Bany: El punt feble son els calaixos, o lleixes on deixem els productes cosmètics. Productes a mig acabar, barrejats amb nous, mostres de perfumeries, i articles d’higiene. En quan a neteja, les papereres, pintes, mampares amb calç i sabó, també fan que el bany no sigui l’ideal.

La Cuina: Els principal lloc d’acumulació està sobre el taulell, on també s’hi deixant masses coses per fer bonic que acabaran plenes de greix, donant feina extra. Els calaixos on es guarden els estris, moltes vegades, no tenen una organització adient segons utilitat. I els armaris, estan tant plens que costa trobar el què busquem. El què em dona més mal de caps son els tapers, i les tapadores. En quan a neteja, la campana, la nevera, i les brosseres, son els punts febles de la cuina.

Ara, ja tens un esborrany, molt generalitzat del desordre, ja saps on s’amaga. Observa casa teva, passeja’t amb mirada inquisidora. Passa estança per estança, i fes una llista de les coses que necessiten d’una intervenció. Marca’t un objectiu,  i defineix que vols aconseguir. Un per setmana. Escriu-ho en el teu dietari, o quan planifiques las feines de la setmana. Dóna-ls un horari per saber quan comences i acabes cada tasca. Pregunta’t si tu pots fer-ho, o si pots comptar amb ajuda externa, i sinó delega feines a altres membres de la casa. De mica en mica, setmana a setmana, veuràs els resultats i et sentiràs bé. Però perquè l’ordre sigui durador, s’ha de complementar amb canvis d’hàbits, sinó l’esforç serà invàlid. Ja em diràs? M’agradarà saber com t’ha anat! 

Si t’agrad’t,  si et sembla d’utilitat el què escric, no dubtis en compartir, o  seguir-me en aquest bloc. Moltes gràcies!

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s