Desacumular per força

Desacumular és una paraula que no es troba en el diccionari però penso que hauria d’existir. A dia d’avui és quasi una necessitat, i en aquest escrit la faré servir encara que no sigui massa ortodoxa el seu ús. Desacumular abans de posar ordre, és la metzina que recepto a qui s’interessa per saber com organitzo una posada a punt de qualsevol espai que estigui desitjant a ser ordenat.

El dia 1 Novembre son tradició els panellets i les castanyes, però tambè és dia de recolliment, recordant els nostres  difunts. Avui doncs, vull parlar-te d’un moment en que es fa inevitable passar pel tràngol de la desacumulació. Com vaig explicar-te en el post anterior, “l’ordre ets tu” on feia referència al pitjor moment  que m’he trobat alhora d’endreçar, malgrat ser una dura experiència,  vaig treure’n una gran reflexió, que des de llavors he portat a la pràctica fil per randa.  Vaig entendre de cop, el valor de les coses! Vaig observar-ne la seva importància, sobre tot, per qui les viu, però alhora vaig veure que poc valuoses, poden ser, per qui no sap apreciar-les. La lliço: El valor de les coses és quelcom particular. D’aquí la importància de envoltar-te, en vida, de les coses que t’agradin i gaudir-les. Gaudri-les  al màxim, fins que de tant usar-les no en quedi res. No  les guardis  pels que vindran. Utilitza-les! Encara que sigui per admirar-les, si així ho vols tu, només d’aquesta manera els donaràs el lloc i el valor que es mereixen.  

Treballar la desacumulació té les seves pròpies regles. Desfer-te d’aquelles coses que t’han acompanyat, que et porten records, sentiments d’un passat és dur perquè es natural que els hi hagis agafat afecta . El cervell, amb ànim de protegir-te et posa a prova fent-te sentir malament quan penses que has de llençar-les. Automàticament, et fa entrar en el dubta, preguntant-te  si estàs fent bé en desfer-te’n. Aleshores, apareix en el  joc, “el per si de cas”, i ja has begut oli, perquè t’asseguro que guardaràs més del què podràs absorbir. Amb això, encara hi ha una situació on, tu, ets més vulnerable alhora de llençar, parlo de quan has de desfer-te de les coses d’un ésser estimat que ha traspassat. En aquest cas, et trobes, entre el dol, la pena i la tristesa, barrejades amb sentiments implícits i naturals de caire més pràctic, relacionant una vida finita amb les seves pertinences, caient en el parany que ho voldries guardar tot.

T’apareixen preguntes com: Què en fas de les pertinences de tota una vida, las quals, no tenen res a veure amb tu, ni amb el teu estil de vida? Com afrontes l’activitat de desprendre-te’n? Què en fas de les coses dedicades a les aficions, col·leccions, manualitats i altres coses? I, de la documentació important de la persona estimada, què en fas? Com pots gestionar i repensar-ne un altre ús sense caure en el remordiment  de trair-ne el rècord?

Desitjo i espero que no et trobis amb aquesta situació  però avui escau aquesta reflexió aixì que deixa’m et faci cinc cèntims de la meva experiència i et digui quines son les pautes més aconsellables a seguir.

  1. És una activitat que millor no fer-la sol. Acompanya’t d’algun familiar, amic íntim,  o algú que et pugui ajudar, recordant anècdotes i vivències és farà menys feixuc.
  2. No ho facis en un sol dia, pren-t’ho amb calma per gestionar-ho .
  3. Fes piles abans d’empaquetar per destinacions: Donar, Llençar, Guardar. Recull per categories, roba personal, estris i roba de la casa, col·leccions i aficions, i deixa’t documents i rècords molt personals pel últim.
  4. No vulguis quedar-t’ho tot. Ni destinis coses per altres familiars, sense preguntar si realment les volen. Cal plantejar-ne la verdadera utilitat per cadascú, sigui pròpia de l’ús, o sentimental.
  5. Documents rellevants, llibres, col·leccions, si tu no pots mantenir-les busca una alternativa en la teva comunitat, o a través dels canal internètic alguna plataforma de venda.
  6. Per sentir-te millor, pots fer-ne retrats i escriure-ho en un llibre de comiat. Documentar-ho et servirà per  tenir un rècord tangible, per rememorar-lo quan vulguis, a banda, no t’ocuparà espai.

Desacumular per força major té les seves etapes de dol, al igual que passa  amb les persones,  s’han de respectar els temps, i com totes les etapes de la vida si les afrontes amb empatia i comprensió, acompanyant sense jutjar, te’n adonaràs que son una gran lliçó de vida. 

Aquest post és un post que mai hauria de ser, però és inevitable com la vida mateixa. Avui dia de recolliment i record als nostres difunts, el dedico als meus finits, els quals estan sempre  en el meu pensament…

Si t’agrada el que escric, no dubtis en compartir. Moltes gràcies!

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s